Armes de defensa i atac

En una democràcia directa, el poble disposa de dues armes constitucionals per defensar-se de les institucions legislatives, o atacar-les, quan calgui.

L’arma de defensa és la que el poble pot utilitzar, en cas que consideri que una llei aprovada va en contra dels seus interessos. Tothom ha de tindre un mecanisme legítim per revertir lleis que consideri injustes. Sense violència, sense enrenou, perquè els parlamentaris també s’equivoquen. O quan hom cregui que una llei perjudica l’interès general. O quan es cregui que perjudica un sector determinat, o una minoria. En una democràcia avançada ha d’existir el procediment democràtic per intentar rectificar les decisions del parlament.

L’arma d’atac és la que empra el poble per forçar el parlament a debatre i votar una llei que cregui necessària. Tothom que trobi a faltar la regulació d’un tema que els afecti, o que considerin que seria convenient regular-lo, han de poder portar la llei al parlament perquè sigui debatuda i votada. Pot tractar-se de temes que afectin la política, el territori, la convivència, l’economia, la qualitat de vida, la sanitat, l’educació, el medi ambient, el treball, l’habitatge, les pensions, la nacionalitat o el transport, per exemple.

Tot això dins d’un marc legal establert prèviament, per tal d’evitar tant els conflictes com les suspicàcies. Això vol dir que si s’ha de tocar la Constitució, es toca. Si s’han de fer lleis i reglaments per desenvolupar aquestes eines d’atac i defensa populars, es fan. Perquè avui dia, dites eines només estan en mans del Consell General, els comuns i el Govern. Perquè el nostre és un sistema de govern en què el poble delega la sobirania en autoritats triades de forma periòdica per mitjà d’eleccions lliures. Aquestes autoritats, en teoria, han d’actuar en representació dels interessos de la ciutadania, que els tria per representar-los.

L’arma de defensa és el referèndum; la d’atac, la iniciativa legislativa popular.

És per això que, en sentir parlar de reformar la llei electoral, potser s’hauria d’anar més enllà i desenvolupar durant la pròxima legislatura la Llei de Referèndum i la Llei d’Iniciativa Legislativa Popular per tal de donar més drets a les persones. Així, la ciutadania podria prendre part de forma més directa en la prosperitat del país, fent campanya, a favor o en contra, dels temes a ratificar.