'On parle français'

Si la setmana passada us parlava de la manera de conduir dels andorrans, avui us parlaré d’una altra de les seves especificitats (tots els nyaps del país s’arreglen amb aquesta parauleta): el do de llengües. En teoria, el català és l’únic idioma oficial d’Andorra, però és tan teoria que és dificilíssim passar un dia sense haver hagut de menester com a mínim el castellà i fins i tot recentment s’han traduït els cartells de la recollida selectiva (paper + cartró, papel + cartón, papier + carton); deu ser perquè els qui no saben català a sobre són daltònics i no distingeixen el color dels contenidors.

És a dir, que els andorrans de pro giren la llengua tant com els convé. El que em deixa bocabadada és que l’Esperit Sant els va insuflar un do de llengües específic per als topònims de més enllà de la frontera del nord. En la parla comuna, usen un català cada vegada més estàndard; malauradament, els girs i la fonètica propis es van perdent i només queden algunes paraules dialectals (posobra, serenalla, posella...) i algú que pronuncia els “volives” i “tenives” a l’andor­rana manera per riure’s dels avantpassats i dels propis orígens pagesívols. Quant als topònims, si són del Runer avall o de la quinta forca, els diuen en català: tot­hom diu Girona, Lleida, Saragossa, Londres i Nova York, i ningú gosaria parlar de Gerona, Lérida, Zaragoza, London o New York. En canvi, si els noms de lloc són del sud de l’Estat francès, tant si són de la Catalunya Nord com d’Occitània, els diuen en francès: ningú diu Foix, Miralpeix, Cotlliure, Tolosa, Seta ni Perpinyà, sinó que tot­hom ha estat a “Fuà”, “Mirepuà”, “Colliurr”, “Tulúss”, “Sètt” o “Perpignang”. A sant de què? Per evidenciar la seva ignorància (o el seu menyspreu) sobre quina llengua es parla en els territoris amb què Andor­ra limita? Doncs, per quins set sous diuen “la Seu” i no “la Seo”, i, en canvi, diuen “Burgmadam” a la Guingueta d’Ix? Per demostrar que saben francès? Doncs, per què no tenen la necessitat de demostrar que saben castellà o anglès? Simplement per estirar-me la llengua i que no me la mossegui? Doncs, a fe que han aconseguit que no em fiqui la llengua... (la frase feta diu “al cul”, però em fa fàstic només de pensar-hi).