Les polèmiques absurdes de l'estiu

El període estiuenc és propici que alguns mitjans de premsa, per manca evident de continguts, es facin ressò d’unes polèmiques que, en un altre període de l’any, ni mencionarien. De la mateixa manera, alguns articulistes, sense tanmateix verificar l’exactitud de la notícia, la comenten en el sentit que més els interessa.

Un dels exemples més recents, ocorregut durant l’agost a les nostres Valls, és la denúncia dirigida i després difosa per un diari digital espanyol, en el sentit geogràfic de la paraula, per l’ús de la llengua castellana durant una visita turística a l’església de Sant Joan de Caselles. Val a dir que la versió dels fets, narrada per aquest mitjà, dista molt de la informada pel responsable d’AINA, que organitza les visites a aquesta mateixa capella, mossèn Ramon Rossell. Per la meva part, no tinc cap dubte sobre la sinceritat del nostre mossèn. I dic nostre, ja que al llarg dels anys, pels seus propis mèrits prou coneguts de tots, ha esdevingut una de les figures emblemàtiques del país, molt més enllà de l’àmbit estrictament religiós. Ningú negarà que simbolitza una part de la identitat andor­rana moderna, tant els que comparteixen la seva fe com els altres.

Però, tornant a aquesta polèmica, crec oportú recordar, ja que massa sovint ens falta la memòria, que el març del 2000, ja fa doncs més de 18 anys, el Centre de la Cultura Catalana va homenatjar mossèn Ramon, concedint-li el títol merescut de soci d’honor, per la seva defensa de la llengua i de la cultura catalana. Defensa que continua portant a terme dia rere dia, mitjançant, entre altres, els articles que regularment publica a la premsa del país.

Certament, els denunciants no tenien coneixement d’aquesta particularitat i podem sospitar que la seva queixa tenia una finalitat més política que lingüística, amb el propòsit d’involucrar el Govern en aquesta controvèrsia, tot i que no n’ostenta cap responsabilitat.

I si bé som propers als nostres amics catalans i entenem que les dificultats que han de superar mereixen la nostra simpatia, això no ens pot portar a donar versemblança, sense cap verificació rigorosa, a una notícia, de la qual la finalitat real, a l’evidència, no és la defensa de la llengua.