Foc i lloc
La nova política versus la vella
A sis mesos de les eleccions destaquen les diferències entre una i l'altra
Demà és un dels dies assenyalats al calendari andorrà. Meritxell marca l’inici del famós curs polític. Enguany, amb la tensió de conèixer la data de les eleccions perquè tal com va la cosa siguin com més aviat millor. Manquen uns sis mesos perquè, com a màxim, Toni Martí les convoqui. I és curiós com, a manca d’aquest termini relativament curt, es diferencia clarament la manera de fer dels que practiquen la vella política dels que practiquem la nova.
Al PS fa més de sis mesos que coneixem el nostre candidat, Pere López. La vella política guarda fins als darrers dies el nom, no fos cas. Al PS el vam escollir amb primàries el funcionament de les quals estava aprovat en un congrés obert a tots els militants. La vella el tria mitjançant converses entre barons, la majoria emmarcades en sopars o dinars tancats en un reservat d’un restaurant amb cafè, copa i puro inclosos.
Al PS el candidat el trien militants i ciutadania. La vella política els imposa el “candidat de consens”. Al PS fa mesos que treballem per aconseguir el màxim d’escons per portar a terme el nostre programa. La vella política només pensa en la instrumentalització de l’administració per fidelitzar els vots necessaris per controlar el poder.
La nova política informa de manera transparent, fa partícips i permet opinar els seus afiliats sobre possibles acord electorals. La vella pacta les condicions de les coalicions entre formacions amb els barons tancats en despatxos o en els anteriorment mencionats reservats de restaurant.
La nova política entén el compromís envers l’elector i el programa electoral com un contracte i el treballa amb un criteri d’obligació de compliment. La vella creu que l’important és el candidat i el programa, quan es comença a governar, és secundari.
La nova política treballa durant mesos el programa electoral amb el màxim d’aportacions. La vella pot crear un programa de zero en dues setmanes amb un petit equip.
Per sort Andorra va canviant tot i que alguns encara mantenen les maneres de fer d’èpoques preconstitucionals. Esperem que aviat l’elector i el ciutadà sàpiguen apreciar els esforços per renovar la forma de fer en aspectes com la transparència, la proximitat o la participació.
Bona festivitat de Meritxell a tothom!