Crisi, trencament i separació

El setembre del 2008 el Govern Federal dels Estats Units intervenia les principals agències hipotecàries, el Bank of America havia de comprar un dels principals bancs d’inversions i Lehman Brothers feia fallida. Eren els moments més crus de la crisi financera i les notícies ens abocaven a un abisme que semblava no tenir fons. Hi va haver un moment en què el pànic es va escampar per totes les places financeres, a tots els sectors econòmics, a tots els barris i famílies. Ara potser volem oblidar aquell patiment però per sort ha aparegut un llibre que ha vingut a posar ordre a l’allau de sentiments pesarosos que tots vam sentir en aquell moment. Aquell antic missatge de l’amor és la segona novel·la de Vicenç Llorca, presentada fa poc a la Fira del llibre del Pirineu d’Organyà. El llibre, editat amb elegància i sense estridències que destorbin, ens sedueix des de la coberta –amb l’skyline de Manhattan i el pont de Brooklyn en primer terme– que ens fa pensar en alguna pel·lícula de Woody Allen o els llibres de Paul Auster. I no és casualitat perquè l’autor novaiorquès sembla un dels referents clars de la novel·la. En ella el protagonista, el Xavier, economista català format a Nova York, ha de tancar la seva empresa just al mateix moment que la dona l’abandona i l’allunya dels fills. Totes aquestes crisis superposades –més l’Alzheimer que pateix la seva mare, la reaparició d’una antiga amiga i la troballa d’unes cartes del pare, mort anys enrere– obliguen el personatge a replantejar-se la vida de manera que el relat sovint és interromput per breus passatges reflexius. El lirisme i l’habilitat amb què Llorca insereix aquestes píndoles filosòfiques és una de les característiques d’aquest autor, així com localitzar l’acció entre Barcelona i Amèrica. Entre dos mons –entre dues visions del món– assistim al procés de transformació personal del Xavier. I no és casual atès que el mot crisi està emparentat etimològicament amb la idea de separació, trencament i anàlisi. La crisi com a motor del canvi cap a un món on es puguin recuperar els valors de l’humanisme i l’amor per afrontar l’erm de la vida actual. Aquell antic missatge de l’amor ens il·lustra sobre com superar la crisi i la crispació que sembla que s’ha apoderat dels nostres temps.