L'UCI de l'hospital d'Andorra

En ocasions, en els espais d’opinió trobem crítiques a les actuacions professionals del personal sanitari fetes amb superficialitat i sense mesurar conseqüències, que neixen del desconeixement més absolut d’una realitat complexa. Avui no parlaré de política sanitària ni de reforma ni d’aspectes similars. Avui ho faré d’una experiència vital viscuda durant dues setmanes a l’UCI de l’hospital que m’ha fet ser conscient –ja ho era– que tenim una sanitat pròpia del primer món, gairebé de luxe. Per definició, entre les funcions de l’hospital hi ha les d’ajudar a néixer i a morir; una plena d’expectatives, l’altra tanca un procés vital pel qual no sempre estem prou preparats. És en aquesta ocasió quan es posa a prova el compromís humà dels professionals que t’acompanyen en la fase més crítica de la vida, ja que en aquests moments esdevenim uns éssers vulnerables i indefensos, tant des de la perspectiva del pacient com dels familiars. Per tant, a banda de la preparació tècnica del personal, que està fora de qüestió, necessites el compromís humà dels que treballen en una unitat dedicada a la medicina intensiva, pensada per salvar vides, prolongar expectatives vitals o fer el que bonament es pugui.

La primera impressió de l’UCI d’Andorra ve determinada per l’espai que l’acull, de color blanc intens, amb grans finestres que permeten la llum natural envair els boxs individuals. Saber quin temps fa, permet fer més amable un medi totalment monitorat, quasi de ciència- ficció. El disseny i l’organització han estat pensats per contribuir al benestar ambiental i humanitzar l’estada de pacients i famílies que s’enfronten a una situació personal, generalment dura, en un entorn que pot esdevenir hostil. La segona impressió que es percep és que l’UCI combina tecnologia i coneixement avançat amb un tracte humà millor del que esperaves, segurament per desconeixement de qui són els treballadors d’una de les unitats de l’hospital en què el personal està sotmès a més estrès per les pròpies característiques de la feina. Infermeria i equip mèdic són capaços de fer sentir aquell confort proper que anhelem en moments especials de la vida i la informació i la comunicació que s’estableix són la mostra d’un gran respecte humà, envers els malalts i la família.