TFM

Mai no he estat gaire autodidacta. Sé que queda molt millor dir que sí, però no és el meu cas. Sí que em confegeixo els meus itineraris formatius i exploro molt per lliure, però quan vull aprendre una cosa nova, acabo sovint dins una aula (real o virtual). Amb els anys, a més, m’he especialitzat a estudiar coses cada cop més inútils des d’una perspectiva estrictament laboral o de carrera professional, i cada cop menys valorades socialment. I una última cosa: no he compartit mai l’opinió hegemònica dels titulats universitaris segons la qual el sol fet de ser-ho, de tenir un diploma d’una universitat (sigui del que sigui), et fa més capacitat o més mereixedor de prestigi o de remuneració que els no diplomats. En resum, tinc una manera molt avorrida, poc estratègica i econòmicament gens gratificant d’acostar-me a nous coneixements; segurament no soc el millor perfil per parlar del tema... El cas, però, és que no puc entendre la titulitis que ens envolta i la seva deriva màxima: guanyar il·lícitament títols que no necessites. Certificar aptituds està molt bé quan és necessari: si us plau, certifiquem metges, enginyers i científics (entre molts altres), cap d’ells exercint sense haver comprovat escrupolosament les seves capacitats! Més enllà d’això, em perdo una mica i trobo que casos com el de la ministra espanyola que ha dimitit aquesta setmana contribueixen –amb dimissió o sense– a solidificar la imatge dels títols com a mercaderia, com a possessió, consum i aparença, no com a una porta al coneixement o a la capacitació. D’opcions de formar-se en estudis de gènere n’hi ha mil i una, aprofitar tots els ressorts del sistema no n’és una i demostraria que el que li interessava era la cartolina amb signatura, segell oficial i postil·la de la Haia i no els estudis de gènere. Una cartolina, d’altra banda, que no necessitava. I això és el que em sembla més preocupant. Hi ha nombrosos exemples de governants sense cap mena de titulació universitària com a mínim tan bons com els sí titulats. A mi, de fet, m’agraden més els ministres sense experiència en el ram que aquells amb massa vincles, peatges i especialització dins d’ell. Governants amb coneixements especialitzats? Benvinguts! Valorar el màster pel màster, però, tan sols ens fa pitjors.