Els perills de l'electoralisme

Ara toca encetar la carrera cap a les pròximes eleccions, d’aquí a pocs mesos. L’última línia recta, fins que els ciutadans tinguin la paraula i decideixin qui (persona i equip) fixarà la direcció durant els pròxims quatre anys. Responsabilitat immensa, per cert. En el decurs de la pròxima legislatura, s’hauran d’assumir encara més canvis. Més que durant els últims deu anys. I aquest últim període ja ha estat força intens. La introducció de la imposició directa, l’obertura –encara que tímida– a la inversió estrangera, i altres reformes que mai hauríem imaginat que es poguessin dur a terme. Però la realitat impera i no ens podem quedar estancats a la meitat del camí. Les negociacions amb Europa, si arriben a bon port, comportaran encara més adaptacions i caldrà deixar de banda algunes peculiaritats que no s’entenen fora de les nostres fronteres. En el mateix moment, serà imprescindible enfortir l’economia productiva, per a poder assumir, entre altres, les despeses socials que aniran creixent. Tasca feixuga per als futurs elegits.

Aquestes circumstàncies obliguen els polítics a un discurs que no dissimuli les dificultats que es perfilen. Ara bé, ara per ara no sembla que sigui aquest camí el que tots vulguin seguir. No es tracta aquí de l’oposició entre vella i nova política o d’ideologies contraposades, però sí de tres discursos radicalment diferents. Així, alguns viuen ancorats en el passat, pensant que podrien tornar a l’Andorra dels anys 90. L’entorn no ens ho permetrà. Altres s’emparen amb un discurs que frega la demagògia i intenten fer creure que els nostres recursos seran suficients per a finançar el cafè per a tots. Finalment, uns altres, demostren que tenen consciència dels reptes a superar i articulen un argumentari fonamentat en la seriositat i l’objectivitat, la qual cosa els evita formular unes propostes que no tenen viabilitat econòmica o cabuda en el nostre marc institucional. Per tant, en el moment de pronunciar-se, l’elector assumirà una gran responsabilitat, raó per la qual és indispensable comptar amb la màxima participació ciutadana, que atorgarà als futurs elegits la suficient legitimitat per afrontar aquest futur que ens inquieta a tots.