S + V + P

Això és una columna. La Roser escriu la columna. El lector llegeix la columna. La Carol escriu el que li dona la gana. La lectora llegeix el que li ve de gust. La Roser assenyala la lluna. El lector mira el dit de la Roser. La Carol és una provocadora. La lectora es dona per al·ludida. La Roser escriu “naps”. El lector llegeix “cols”. La Carol parla amb mala lluna. La lectora escolta amb mala fe. La Roser diu bajanades. El lector llegeix seriositats.

Prou! Ja n’hi ha prou d’aquest color! Així no puc continuar! Una estona més i el cervell m’esclata i, el que és pitjor, el Diari no em paga el mig llobarro que, per contracte, m’ha de pagar per cada columna. Ho confessaré tot, però no em vull autoobligar més a complir la promesa que li vaig fer a l’Esther. És clar, no us ho havia explicat. Ara ho faig. Un dia d’aquests que vaig dir quatre bestieses i com a resposta vaig rebre tot d’insults anònims a la pàgina web, l’Esther em va comentar que tenia la sensació que els lectors no entenien el que els deia. Com que Déu me’n guard de titllar ningú d’analfabet, vaig pensar que segurament tenia raó perquè jo no em sabia expressar i li vaig prometre que, per assegurar-me que tothom entenia el que volia dir, escriuria tota una columna sencera amb frases curtes, amb les oracions més senzilles, que són aquelles que segueixen l’ordre lògic de subjecte + verb + predicat, però, renoi, tanta senzillesa em farà passar per idiota i tampoc m’agradaria que m’hi prenguéssiu. Potser sí que a vegades semblo cega, com aquella vaca que anava topant de cap en una i altra soca (capficant-se en les diferents maneres d’actuar dels pobres mortals anònims que anem pel món amb la simple condició de ser persones, sense càrrecs, completament anònims) mentre les seves companyes feien dringar l’esquellot tot pasturant (criticant els poderosos, els qui tenen càrrecs i es deuen al poble).

Però no us vull enganyar ni enganyar-me. Estic convençuda que ens hem de mirar al mirall de la nostra petita intimitat i sordidesa i és en aquest mirall que espero reflectir-hi, ara l’un ara l’altre, tots els comportaments socials. Com deia un altre poeta: “Temps era temps hi hagué una vaca cega. Jo soc la vaca de la mala llet”.