L'acord de les cadires

Està ben clar que l’acord assolit entre socialdemòcrates i liberals per compartir les candidatures territorials de les pròximes eleccions generals, que ara ja sabem que seran al març o a l’abril de l’any vinent, està generant cert nerviosisme a tots aquells a qui deixa fora de joc i també a aquells que veuen perillar la seva hegemonia. Els que han volgut desqualificar la nostra entesa no han trobat cap altra fórmula per fer-ho que titllar-lo, amb intenció despectiva, com “l’acord de les cadires”.

Hem sentit en moltes ocasions que opinadors, editorials, i fins i tot polítics, han utilitzat aquesta expressió per referir-se a la proposta acordada entre el PS i Liberals d’Andorra. Sembla que el sobrenom emprat hagi fet fortuna. Però si es reflexiona una mica sobre aquesta denominació del nostre acord, la qüestió esdevé un pèl ridícula, per dir-ho suaument.

Perquè és més que evident que l’esforç que hem realitzat les dues formacions per arribar a entendre’ns només té un únic objectiu: aconseguir el màxim de cadires (escons) possibles al nostre parlament. Sí, es pot dir alt i clar. Es tracta d’un acord per les cadires (escons).

Perquè el nostre objectiu essencial com a partits és disposar de la màxima representació al Consell General per a poder portar a terme els nostres projectes polítics, que creiem que són bons per a Andorra. És més, no és només el nostre, sinó que és el de qualsevol formació política que es presenta a unes eleccions: aconseguir totes les cadires (escons) possibles.

La llei electoral que tenim actualment, profundament injusta quant a relació entre resultats electorals i representació, obliga a arribar a acords d’aquest tipus per aconseguir el nombre de cadires (escons) proporcionals que ens correspondrien segons la xifra de vots. Cadires que són necessàries per a la regeneració democràtica de les nostres institucions, donar un impuls per modificar el sistema electoral i reconduir les negociacions amb Europa perquè siguin més transparents i per seguir un procés més participatiu i transparent.

Els que s’han marcat com a fita desqualificar el nostre acord s’hi hauran d’esforçar una mica més...