Avortament (n)

Agafo un full blanc, destapo el boli i abans d’arribar a escriure res, ja m’avorreixo. He parlat del tema un munt de vegades durant els darrers anys, un munt d’opinadors han dit la seva durant la setmana i, tanmateix, hi ha una mena d’obligació moral que sura sobre el full i que m’impel·leix a no abandonar el tema aquesta setmana per molt que a mi, a aquestes alçades, em motivi més aviat gens. M’hi poso, doncs, de mala gana. (Constato que, de fet, això mateix ampliat a tots els temes d’actualitat política estrictament andorrana, aquest farteig, aquest bucle etern on tant els fets com les reaccions són absolutament previsibles, és el que m’allunya de l’actualitat i em fa preferir temes de fons a l’hora de redactar aquestes notes setmanals.) Som-hi. 1/ Si la forma institucional que adopta un Estat l’impedeix solucionar els problemes de la seva població, la fitxa que s’ha de moure ha de ser sempre la de la forma d’Estat, no la dels problemes de la població (ignorant-los). 2/ Les amenaces o, pitjor, les protoamenaces que ni tan sols s’han pronunciat de manera pública, no haurien de ser admissibles en democràcia ni encara menys guiar l’actuació de cap política pública. 3/ La possibilitat contínua d’amenaça d’abdicació per part dels dos Coprínceps (sempre per interessos domèstics: credo religiós del costat episcopal, economia francesa del costat septentrional) sí que és, per sí mateixa, un motiu d’inestabilitat permanent. 4/ L’any 2018 ens hauríem de moure en l’àmbit de les relacions internacionals i no en el dels privilegis medievals: quan parlem de tot el que perdríem de renunciar al Coprincipat, tinc la impressió que esperem més privilegis concedits que no pas relacions internacionals beneficioses, incapaços de superar una mentalitat de subjecte. 5/ En 25 anys d’independència efectiva, les relacions amb Espanya han passat per tota mena d’estadis, més o menys de manera similar al que ha passat amb França; la relació amb els veïns no sembla ser per tant una variable dependent exclusivament de l’existència d’un Copríncep. I 6/ El 1278, el 1419 i el 1993 són dates clau d’una progressiva desconnexió dels senyors feudals. La feina, però, no està completada, n’hauríem de ser conscients. I res més. Llestos. Feina feta. Avorridíssim.