El món a l'inrevés

Per cobrar el dineral del premi, Bob Dylan havia d’escriure un discurs i lliurar-lo a l’Acadèmia sueca. Doncs el darrer Nobel de Literatura va plagiar una bona part del seu discurs. Com algun polític espanyol que als seus articles copia directament de les actes del Congrés dels Diputats. I no passa res. Deu ser que la creació està sobrevalorada. El que és meritori, aparentment, és saber copiar amb estil. I si pot ser, plagiar amb un estil original. Tant és si sembla absurd, això a ningú li preocupa. Així les coses, ja no t’estranya que alguns aprofitin aquest context per fer demagògia i criticar els autors. L’autoria és una qüestió d’egos, deuen pensar. Avui el que triomfa és la còpia, l’apropiació, el plagi.

Quan tornes a casa, sents a la ràdio l’última batalleta de la guerra dels màsters. Avui que la mentida es fa dir post­veritat, els poderosos tenen carta blanca. Suposats post­graus que s’aproven en un cap de setmana, doctorats inventats que s’obtenen sense anar a classe, màsters inexistents que cap universitat no ofereix però que llueixen molt en qualsevol currículum. I aquests representants públics –tan falsos com els seus títols– encara s’enfaden si se’ls critica i pretenen fer-se els ofesos i acusar les universitats de no fer bé la seva feina si no els havien enxampat. El món a l’inrevés. El vestit nou de l’emperador versió 2.0. L’opinió pública, convertida en audiència, assisteix perplexa o idiotitzada a aquest espectacle.

Després de sopar, mentre la resta miren la tele i van a dormir, tu encens l’ordinador i et connectes al campus virtual. Aquest any comences l’últim curs d’un màster a distància. T’està costant un ronyó (diners, esforços i alguna nit en blanc). Ho fas per gust però també amb l’esperança que et serveixi per millorar professionalment. Titulitis. Però ara tems que quan per fi acabis la tesina tots els màsters estiguin tan desprestigiats que no t’haurà servit de res. De matinada, mentre badalles davant l’ordinador, et consoles pensant que com a mínim a tu et quedarà la satisfacció del coneixement. I t’adones que ets com un vaixell embarrancat al mar d’Aral. Un dinosaure que no s’ha assabentat de l’extinció massiva. Aix, el coneixement. I tot just estem a principi de curs. Molts ànims a tots els estudiants!