El turisme d'estiu

L’any 1963, el Consell General es declarava a favor d’un model econòmic orientat al sector turístic i preveia que s’assoliria una economia sòlida quan els esports i el turisme d’hivern arribessin al seu màxim desenvolupament, ja que la temporada d’estiu no garantia el benestar i la prosperitat nacionals. Andorra havia esdevingut un pol d’atracció turística, amb predomini de l’afluència estival i de caps de setmana, en el què predominava la clientela catalana, atreta pel sector comercial. A partir de la nova orientació del Consell, es van crear noves infraestructures turístiques per potenciar el turisme d’hivern. D’ençà dels anys seixanta, el turisme ha actuat com a motor de l’economia i encara manté la seva primacia. L’oferta hotelera, que ha fet un esforç de modernització important, posa de manifest la consolidació de les par­ròquies altes com a destinació turística, malgrat que l’oferta urbana de l’aglomerat format per la capital i Escaldes-Engordany encara tingui significació.

Any rere any es busca superar la marca de l’exercici anterior i en aquest mig segle s’ha passat d’una afluència de milió i mig de visitants a més de vuit, deixant de banda la saturació a què es va arribar els anys vuitanta del segle passat quan es van assolir els 12 milions. Sembla que aquest estiu les coses no han anat tan bé com s’esperava; segons la Unió Hotelera, l’ocupació del mes de juliol ha disminuït un 12% en relació al mateix període de l’any anterior, quan l’ocupació va ser d’un 65%. Del web d’Estadística s’infereix que el nombre total de visitants, rebuts durant el mes de juliol, tan sols ha experimentat una davallada del 0,6%, mentre que els que pernocten s’han reduït un 2,8%, amb un temps d’estada similar. Pel que fa a les nacionalitats dels visitants, els espa-nyols són els que donen la pauta negativa, ja que els francesos durant el juliol han crescut un 1% i les altres nacionalitats un 0,8% respecte al mateix mes de l’any anterior.

Vist que el turisme és per a Andorra una indústria estratègica nacional, cal afinar en la informació i posar a l’abast més indicadors, com ara l’evolució de la despesa per turista. Si la disminució de l’afluència anés acompanyada de més despesa, els ingressos quedarien equilibrats i milloraria la sostenibilitat del territori.