Foc i lloc

'Urgellia'

Un anuari, un volum de cota alta com la Rabassa

Creat:

Actualitzat:

L’actual edició de la Vuelta ciclista arribava a Andorra en la seva 19a etapa, encarant la pujada del coll de la Rabassa, quan a la Seu la Societat Cultural Urgel·litana presentava també la seva 19a etapa, el seu 19è anuari d’estudis històrics, el volum 19 d’Urgellia. Són ja dinou bones etapes des d’aquella inicial del 1978 quan el bisbe i copríncep Joan Martí Alanis en feu la presentació. Feia temps que el bisbe Martí havia vist la possibilitat i la conveniència de constituir una societat cultural a nivell diocesà i de publicar periòdicament els seus treballs d’investigació per donar-los a conèixer. Amb l’anuari Urgellia el bisbat d’Urgell posava a la vegada al servei d’investigadors i estudiosos el seu extens i riquíssim arxiu. Són ja 19 volums en 40 anys que, com bé sabeu, ajuden a no perdre els nostres orígens. Pot semblar fort, però estem obligats a conèixer la nostra història i obligats també a preservar-la. No ens enganyem, enmig de la pirotècnia del present, com deia Zygmunt Bauman, no podem abandonar el passat, ja que el present mai no és autosuficient, i no podem renunciar a aprendre de nosaltres mateixos, dels nostres orígens. Aquest volum 19, amb 770 pàgines, continua convidant-nos a visitar el passat. En aquest passat mai no hi som turistes ni forasters ni estranys ni estrangers. Cert també que el passat mai no s’explica del tot, cada generació ha d’anar a buscar-lo. Tornar a començar de nou, ens ensenyaren els historiadors grecs.

L’anuari és un homenatge i record al medievalista Prim Bertran, traspassat a finals del 2014, escrit per la seva vídua i historiadora Montser­rat Casas. I continua publicant documents i pergamins dels segles XI, XII i XIII per part de l’arxiver Benigne Marquès. També hi escriuen Enric Moliné, Josep Marquès i Ramon Ordeig, Carles Gascón, Carme Batlle, Montser­rat Moli, Lourdes de Sanjosé i Montserrat Pagès en fonamentats articles. Un gran volum per als historiadors i lletraferits. Encara que no ho sembli, els historiadors –com va intentar el vell Fiter i Rossell– s’interessen sempre pel futur; això sí, quan ja ha passat, com digué amb agudesa l’escriptor i agent secret Graham Greene.

Un volum de cota alta, de cota 2.000 com la Rabassa.

tracking