De la ciència pura a la filosofia

Com molts dels que han cursat estudis literaris, no puc dissimular la meva admiració pels companys que han tingut la valentia, el talent i la intel·ligència de fer una carrera científica. Així, poden entendre i ensenyar als altres com funciona el nostre món tecnològic, la qual cosa és encara un gran secret per a mi. En efecte, em veig incapaç d’explicar, entre altres, el sistema d’ones que ens permet gaudir d’emissores de ràdio o de televisió. Encara menys podria discórrer sobre els misteris de la informàtica, que fan que sortint d’un sistema binari de 0 o 1, s’arribi a aquesta eina fantàstica amb la qual juguem i aprenem cada dia que és internet. I finalment envejo tots aquests que dominen la gran sistemàtica que regeix el nostre Univers en totes les seves dimensions, des de les estrelles fins als protons i al bosó de Higgs.

Tot i ser conscient de les meves greus mancances, m’atreveixo regularment a comprar revistes científiques, que sempre m’enlluernen. Però no amagaré que em costa –per no dir que no hi arribo– copsar-ne totalment el contingut, malgrat els esforços que desplego. No obstant això, el meu interès per aquest àmbit no para de créixer dia rere dia, i també la meva admiració per la imaginació, a vegades sorprenent, dels científics. Qualitat que es posa en relleu, cada any, en el moment d’atorgar els premis Ig Nobel, antítesi humorística dels premis acordats per l’acadèmia sueca.

Enguany, aquestes distincions han estat entregades a diferents equips que han dut a terme uns estudis que es poden qualificar d’atípics. El de medicina es va atorgar a uns metges que, de forma molt seriosa, han analitzat l’efecte del Dragon Khan sobre el trànsit de les pedres renals. En el mateix àmbit, s’ha distingit també un facultatiu japonès que ha provat l’autocolonoscòpia. No crec necessari donar més detalls! I per acabar, el que em sembla el més il·lustratiu de tots, és el premi d’antropologia, que s’ha concedit a un equip internacional que va evidenciar que dins un zoo els ximpanzés imitaven els visitants humans, més o menys en la mateixa proporció que els humans els imitaven. I aquí, des de la ciència pura, ja arribem a la filosofia.