Runer avall

Quina mania! No sabria si definir-ho com una ordre o com una altra de les especificitats d’aquest país, però la qüestió és que, de tant en tant (en els comentaris electrònics dels diaris, darrere de pseudònim, passa més sovint), els qui no estan d’acord amb tu, en comptes de defensar els seus arguments (no en tenen? no en saben? ni se’ls plantegen?), t’engeguen Runer avall, així, sense miraments, com aquell qui està convençut que més avall del Runer, com ironitzava Pere Quart, “la gent és bruta/ i pobra, accidiosa, inculta,/ resignada, insolvent”.

A mi, però, em fa gràcia. En primer lloc, perquè la majoria dels qui t’ho engalten tenen les arrels Runer avall. Els qui no provenen de Sant Llorenç d’Hortons o de Capellades, provenen de la vall del Segre (hostes vingueren que de casa ens tragueren, pensaven els vells andorrans), però tenen mala memòria o, el que és pitjor, reneguen de la seva família i han perdut la identitat tot oblidant els orígens. Ja em direu si no és trist. En segon lloc, perquè quasi tots, tot i el fàstic que sembla que els fa anar Runer avall, parlen la mateixa llengua i tenen la mateixa cultura que els qui hi viuen i, a més, hi tenen l’equip de futbol, la segona residència, els metges especialistes, els clients dels negocis, el vaixell amarrat al port, el lloc d’estiueig, la universitat dels fills, la sanitat que els permetrà avortar en cas que ho necessitin i, fins i tot, el Copríncep episcopal que els fa passar bou per bèstia grossa i el que anomenen Palàcio. Ja em direu si no és ridícul. En tercer lloc, i aquesta raó em sembla fantàstica, perquè se’ls en refot que jo vulgui quedar-me aquí, anar amunt o anar avall. Ho diuen com si tingués només una opció. Doncs, saben què? No. M’estic aquí perquè vull i perquè puc i, si mai en marxo, aniré on em plagui, potser Arieja amunt.

I una darrera cosa, que no s’acaba de tenir clara. Les fronteres no són només per als de fora, també són per als de dins. La majoria de gent que ha emigrat ho ha fet en disconformitat amb les condicions que es donaven a casa seva. Penseu-hi. Si no us agrada com és l’Andorra actual (diversa, constitucionalista, moderna, en transformació...), també hi podeu anar vosaltres, Runer avall!