Olímpics

Són els primers a desaparèixer quan van mal dades, són molt difícils de defensar en temps de populisme i de demagògia i, tanmateix, tant en època de crisi com de bonança com en els llargs interregnes que les separen, són imprescindibles. Que tens la base de la teva piràmide social farcida de ninis, d’adolescents conflictius i joves anòmics? Inverteix en cultura i en esports. Que tens problemes amb la cohesió social? Inverteix en cultura i en esports. Cada cèntim invertit amb intenció en cultura i en esports genera un retorn extraordinari, amb el benentès que mesurem el retorn d’aquestes inversions en termes socials i no econòmics, que entenguem la importància de l’esport i de la cultura no només com una finalitat, sinó com un mitjà per ajudar-nos a ser millors. En les darreres dècades, mentre es criticaven tots i cadascun dels cèntims que es destinen a projectes culturals en època de crisi, se’ns ha omplert el paisatge de telepredicadors de tota mena, coaches, tractaments alternatius, receptes miraculoses, teràpies xiripitiflàutiques i exclusives, retrotopies de retorn a una època passada millor i innovacions amb noms anglesos de tota mena... Fantàstic, innovem, només faltaria, però no ens oblidem d’allò que funciona. Voleu ajudar a integrar-se un jove nouvingut? Feu-vos-ho com vulgueu, però que entri a l’equip de bàsquet. Voleu reenganxar al món educatiu joves delinqüents confirmats?

Gasteu-vos la pasta en profes de música, d’art, de teatre o de performance, com es va atrevir a fer l’Administració Obama a NY –amb un èxit indiscutible– quan tothom els reclamava més mà dura i més autoritat. O creeu –no cal anar tan lluny– un programa públic i quasi gratuït d’esport extraescolar, una de les millors polítiques educatives que s’han implementat mai al país –i una de les que passen més desapercebudes. (Per cert, per a quan un programa paral·lel de cultura extraescolar?) I si no us he convençut, la prova definitiva. Sovint em queixo en aquestes línies que no avaluem prou (o gens) les polítiques públiques. Hi ha polítiques, però, que s’avaluen molt fàcilment. Passeu-vos avui o demà per un dels escenaris d’aquesta meravella anomenada Special Olympics i mireu de defensar que cada cèntim ben invertit en cultura o esport no paguen la pena.