La recta final

La llei de la reforma de la funció pública pendent d’aprovació, amb un ampli sector dels treballadors de l’administració en contra; l’hipotètic acord d’associació amb la Unió Europea, que tindrà una gran transcendència per al país, vist amb preocupació per bona part de l’arc parlamentari; la tímida reforma sanitària, amb l’entrada en funcionament del metge referent, que ni reduirà el dèficit ni queda clar per què servirà; la reivindicació d’un grup de dones, cada dia més nombrós, del dret a l’avortament en alguns supòsits, descartada amb l’argument dels canvis constitucionals que afectarien el prelat Copríncep; el projecte de l’heliport, presentat com a necessitat nacional i àmpliament rebutjat per la ciutadania; els edificis històrics ender­rocats sense més finalitat que la de gastar diners públics; el clientelisme vinculat al poder polític d’un partit que genera llocs de treball altament remunerats a l’administració pública; la transmutació dels valors identitaris nacionals que cada cop més es vinculen a la realitat espanyola; el desencís d’un ampli sector de la població que no pensa votar les properes eleccions, etcètera. Aquests són alguns dels temes que marcaran l’agenda política dels partits de cara als propers comicis.

Els experts afirmen que en política s’imposa la rutina i que els ciutadans acostumen a repetir el vot per no reconèixer que s’han confós en les votacions anteriors. En qualsevol cas, els pares de la Constitució van limitar a dues legislatures consecutives els mandats dels caps de Govern i dels síndics; segurament per afavorir la renovació en les cúpules del poder. No obstant això, és sabut que la llei electoral no satisfà del tot determinades formacions que es veuen obligades a forçar coalicions estranyes, com ara l’aliança entre liberals i socialistes, que un sector no entén i que un altre veu com l’única solució per trencar les nefastes majories absolutes que minven la qualitat democràtica.

S’ha d’acabar amb els personalismes. Els partits polítics han de presentar un projecte de país capaç d’engrescar la ciutadania per evitar l’abstencionisme i els votants han d’actuar de forma responsable en les votacions, valorant els programes i els candidats per garantir que Andorra progressi a escala econòmica i, sobretot, humana.