Indemnització per acomiadament

Hi ha decisions polítiques, que en el moment en què se’n parla un pot pensar que no l’afecten o no el toquen directament, i per tant s’opta per no involucrar-se. Aquest podria ser el cas del debat sobre les indemnitzacions per acomiadament, objecte d’una de les principals modificacions que es volen introduir dins del codi de relacions laborals.

Des del PS, via les esmenes que hem fet al text un cop no admesa l’eliminació que demanàvem de l’acomiadament lliure, vam realitzar una proposta innovadora per evitar, com a mal menor, l’impacte tan negatiu que albirem a la reforma que es vol impulsar. Consisteix que el nombre de dies per any treballat que correspon a la indemnització sigui creixent i variï, per exemple, entre un mínim de 16 per una antiguitat inferior a 5 anys fins a un màxim de 39 a partir dels 20 anys.

Aquesta proposta té dos avantatges clars. Per una banda, la menor indemnització als contractes de poca antiguitat es pot convertir en un incentiu per a la contractació indefinida i eludir les figures que ara, pensem, s’estendran, com són els contractes de pràctiques o els temporals, que no fan més que precaritzar la incorporació al mercat laboral.

I de l’altra, la proposta suposa una protecció més elevada per a aquells treballadors amb més edat i antiguitat. La indemnització creixent es converteix en una barrera a l’acomiadament, si més no, en un important coixí econòmic. I és que al cap i a la fi, quan algú acumula 20 o 25 anys treballant al mateix lloc, s’entén que fa bé la feina, que és un bon professional; i al nostre entendre no podem crear un sistema que faciliti l’acomiadament de persones amb molta antiguitat i que aquestes es puguin trobar d’un dia per un altre en una situació complicada –encara més si té una família que depengui d’ell– i menys en un país sense subsidi d’atur per cobrir aquestes situacions.

La nostra proposta pretén incentivar la contractació dels joves i protegir els treballadors amb més antiguitat. Sembla que no ens en sortirem i que ens trobarem amb contractes precaris per als joves i persones per sobre dels 50 anys que es poden veure d’un dia per un altre en situació de risc. I cal tenir present el que escrivia a l’inici: demà et podria tocar a tu o a algú molt proper.