Escriure

Escriure és una meravella, i també, i alhora, una puta merda. Ai, el dia que trobes el ritme, que allò cau exactament com esperaves, tic-tac-tic-tac; ai, el dia que arribes a ancorar en la ment del lector la idea més complexa gràcies a l’única imatge que podia aconseguir-ho. Generalment, però, això no passa: escriure és frustració. Fins i tot un procrastinador consumat acaba beneint l’existència de terminis per acabar d’una vegada amb un procés de reescriptura que és insaciable, que sempre et demana una de més, que et fa moure la coma vuit vegades per acabar deixant-la allà on l’havies posat en un primer moment. I de la reescriptura a la relectura. I mai t’agrades: massa vulgar; massa culte; massa transcendent; massa superflu. S’haurà entès que l’estil poc elaborat era intencionat? Era massa críptica aquesta ironia? D’altra banda, escriure és escriure: tant és fer un conte, una columna o la llista de la compra. Quan l’escriptura és la teva via privilegiada d’intercanvi, escriure un Whats pot ser una odissea. Perquè potser descuides la teva imatge exterior i no et fa res si portes la barba massa llarga o plena de canes, però quan atribueixes a allò que deixes escrit la funció de representar-te, no t’agrada ser qui posa les comes on no toquen o qui no varia mai el lèxic. I així, mentre molts pateixen perquè deixis escrites les teves reflexions polítiques en un diari, a tu només et fa patir que el ritme fos bo. Escriure és difícil, i no estic parlant ni d’ortografia ni de gramàtica. Si en parlem, però, a mi em passa una cosa meravellosa: una bona part de les normes que he integrat al llarg de la meva vida tenen cara, i cada cop que aplico aquelles que encara no tinc automatitzades del tot, venen acompanyades d’un flaix efímer amb la cara, el nom o la veu de les persones que me les van transmetre: mestres, companys de feina, correctores i tants altres. Però no en parlàvem, deia. Deia que escriure és difícil sempre. I frustrant. Perquè un dia et surt un conte de què estàs ben cofoi i al dia següent envies una carta amb la qual no saps explicar-te del tot. I un dia emociones. I un altre diverteixes. I un altre avorreixes. I un altre, encara (els pitjors), fas mal. I res: que escriure és una meravella. I també una puta merda.