El pressupost de les promeses

Estem bombardejats per informació, tanta que estem sobreinformats. Diuen que la sobreinformació és equivalent a la manca d’informació, bàsicament perquè som incapaços de processar o memoritzar tots els impactes informatius que rebem cada dia. Però de tant en tant, alguna notícia m’activa un clic al cervell i m’obliga a aturar-ho tot.

Un exemple de clic el vaig sentir quan vaig llegir aquesta setmana les declaracions del cap de Govern en relació al pressupost de l’any vinent que DA ha de presentar aquest mes d’octubre. Toni Martí va dir, textualment, que “serà el pressupost de les promeses i de fer realitat tot, o gairebé tot, allò que vam prometre” (clic). Declaracions com aquestes fan reflexionar.

Primer: a les acaballes de la legislatura, Toni Martí ha de fer un pressupost per complir les promeses que no ha complert en 8 anys? Dramàtic. A més, atenció, perquè l’any vinent Toni Martí només podrà governar fins al mes de març. Això demostra, en boca del seu líder màxim, com ha funcionat DA durant 8 anys. A menys de sis mesos per a les eleccions, el més calent és a l’aigüera. Segona (força més intrigant i preocupant): és conscient el cap de Govern com de malament sona al segle XXI la declaració “serà el pressupost de les promeses?” En què estava pensant? Perquè el primer que a un li passa pel cap és: què és “tot allò que vam prometre?” A qui va fer Martí aquestes promeses? Estem parlant de servilisme en la mateixa línia que convertir l’Administració en una oficina de col·locació dels afins?

Tercera: Martí farà els pressupostos de les promeses. Que esperin a temps millors els qui pensaven que el seu darrer pressupost seria el que necessita Andorra per millorar la qualitat de vida de les ciutadanes i ciutadans, per millorar l’economia del país, per augmentar el poder adquisitiu de les treballadores i treballadors, per millorar o crear infraestructures clau, per donar oportunitats als joves, per solucionar el problema de l’habitatge, per preparar el país per a un futur incert... etc.

En resum, són declaracions que no estan, ni de bon tros, a l’altura de la situació que viu el país. Simplement decebedores.