L'acord d'associació

Tothom intueix la importància que pot tenir un acord d’associació amb la UE, però el Govern, que havia d’explicar el significat, no ha informat amb suficient claredat de l’estat de les negociacions. Ho reconeixen fins i tot alguns parlamentaris de DA que admeten no haver sabut comunicar a la ciutadania tot allò que el futur acord pot representar de positiu per al país. Ja fa uns mesos que l’executiu va parlar de la necessitat d’endegar una campanya informativa per exposar a la població els beneficis de l’acord, ja que era conscient que no despertava excessiu entusiasme. D’altra banda, el que semblava un camí fàcil no ho deu ser tant, quan el cap de Govern manifesta que, després de cloure la lliure circulació de mercaderies amb resultats satisfactoris, l’executiu no es precipitarà a tancar les llibertats de circulació de persones, serveis i capitals. A més, els recels envers l’acord van en augment i allò que fa uns mesos es veia com un benefici innegable, ara no sembla tan evident. També cal tenir en compte les intervencions discordants per part de l’oposició, com ara la carta de Josep Pintat, publicada recentment a la premsa, en un intent d’encapçalar la posició contrària al procés actual.

La responsabilitat final d’acceptar o rebutjar un acord d’associació, en un futur, cor­respon al poble andorrà en referèndum, com ja va fer, fa un quart de segle, quan va aprovar la Constitució. Els antecedents històrics sobre referèndums són breus i queden reduïts a la doble consulta popular del 1977 i 1978, origen de la memòria de reforma institucional, i la del referèndum constitucional del 1993. En la consulta del 1978, amb 3.235 electors, la participació va ser d’un 65%; en el referèndum de la Constitució, el cens electoral havia augmentat a 9.123 persones i la participació va assolir un 75,7%.

A banda de l’escassa experiència en referèndums, l’increment de l’abstencionisme les darreres eleccions planeja com una amenaça. Pel CRES, l’abstencionisme s’ha incrementat d’ençà que va començar la crisi econòmica, especialment entre els més joves i a les parròquies amb més població. Per revertir la situació, els polítics han d’engrescar la ciutadania i donar raons suficients perquè la gent participi, ja que falta informació per tenir una opinió fonamentada.