La realitat

Aquesta setmana ha tingut lloc a Barcelona la Biennal de pensament Ciutat Oberta, una programació multidisciplinària oberta a tothom, gratuïta i espargida per diferents espais, places i carrers com a invitació a pensar, imaginar la ciutat i reflexionar col·lectivament. Pensadors de primera fila l’han fet possible amb gran èxit de públic. Vivim temps de molta complexitat, accelerats, sense temps per pensar i contrastar informacions, clavats com a xuts a la pantalla dels dispositius mòbils. Sí, les xarxes socials tenen una cara bona i una cara dolenta, però ja hi ha pensadors (Morozov, Grayling, Yogeshwar) que avisen que guanya per golejada la cara dolenta. La manipulació, la desinformació, les mentides, les notícies falses, la propaganda... tenen ara una veu amplificada i són ja una amenaça per a la democràcia. Tenia raó Bertolt Brecht: “Tots els poders venen del poble, però ningú no sap cap on van”. L’elecció de Trump i el referèndum sobre el Brexit en són un exemple. A més, anem transferint gratuïtament dades (econòmiques, d’aficions, administratives...) sense que ens ens n’adonem a les grans empreses digitals de Silicon Valley, que es van forrant, i a la llarga et fan esclau i t’ofeguen en apoderar-se dels continguts. El colossal desafiament del clic, dels programes d’intel·ligència artificial, dels big data i dels algoritmes, sense comprendre del tot els sistemes que creem amb les seves conseqüències! En aquest món global ple de pors i incerteses cal obrir els ulls i buscar espais i temps per reflexionar. “Portar el pensament a tota la ciutat”, diuen a Barcelona. També la Nit de les Llibreries, que no han abaixat les persianes i han fet guàrdia, com una farmàcia. De fet un llibre és una medecina. Honor a La Central del carrer Mallorca en el merescut homenatge al gran historiador Josep Fontana –traspassat aquest estiu– injustament oblidat pels d’aquí i pels d’allà! I l’esperança, com hem sabut aquests dies, que a Espanya la filosofia recuperarà el protagonisme perdut en l’educació secundària i batxillerat. Els meus nets Pau i Roc es tornaran a preguntar si Plató tenia raó quan deia, en el mite de la caverna, que només contemplem ombres de la realitat. Continuarà.