Pensar

Els més catastrofistes clamen al cel lamentant-se de com de poc llegim actualment (i no, no he dit les noves generacions, he dit tots, avui). Els més optimistes, en canvi, es vanten de les xifres (xifres, xifres, xifres) i dels percentatges que ens diuen que les generacions actuals són les que més han llegit ever (sí, acostumen a parlar així...). Em convencen poc els laments carregosos dels primers (el format llibre ni és ni ha de ser el vehicle únic del coneixement, la narració o la cultura en general) i la insubstancialitat dels segons. Els que més llegim? D’acord, però comparat amb què? Amb generacions predominantment analfabetes fins fa quatre dies o amb la nostra potencialitat? I sobretot: llegim molt, d’acord, però què llegim? Què computem com a minuts o paraules llegides? L’horòscop? Els rètols de les botigues? Els correus electrònics? Els tuits i els Whats­apps? Els titulars i els comentaris de diari i els càirons de les televisions? Els Com la dieta de la pinya va trastornar en Mario Casas? Sí, efectivament, llegim un munt. Constantment. El que passa és que quan debatem sobre lectura, confonem vehicles i destinacions. Perquè el debat no va de lectoescriptura sinó d’Humanitats. Va de per què llegir? Si ho plantegem així, deixarem de reïficar el llibre pel llibre i deixarem de convalidar els WhatsApps com a lectures. Perquè potser (si deixem de banda la funció purament estètica) l’objectiu no és que llegim més, sinó que pensem millor. I m’importaria ben poc si la gent que va omplir a rebentar les places durant el festival de filosofia de la setmana passada a Barcelona va llegir molt o poc durant aquella setmana. Perquè per llegir Bucay... què voleu que us digui. En canvi, escoltar en primera persona veus com les de Butler, Spivak, Garcés o molts més dels que van desfilar pel Ciutat oberta barceloní pot ser revelador, no en el pitjor sentit del terme (el que el vincularia amb l’autoajuda) sinó en el sentit d’inspirar-te a anar més enllà, a atrevir-te a pensar. I aleshores sí, potser sí, agafaràs un llibre de Butler, Garcés o Spivak i, provocat, sacsejada, recordaràs tot d’una, passades unes pàgines, per què carai pagava la pena llegir.