El senyor Cinca ho ha tornat a aconseguir II

El 10 de novembre de l’any passat vaig escriure un article intitulat El senyor Cinca ho ha tornat a aconseguir. Començava dient “El senyor Cinca ho ha tornat a aconseguir. El pressupost del 2018 serà el dels majors ingressos de la història d’Andorra [425 milions d’euros] però DA se’ls gastarà com mai [450 milions]”. Doncs bé, ell i DA s’han superat a si mateixos. Segons el marc pressupostari del 2019, el Govern recaptarà 444,6 milions d’euros i en gastarà 457,9. Tot i tornar a preveure el rècord d’ingressos de la història d’Andorra, encara calculen acabar l’any amb 13,2 milions de números vermells. On queda aquella promesa del 2011 d’arribar al dèficit zero la primera legislatura dels demòcrates?

Lamentablement, l’increment dels ingressos no prové d’una millora de l’economia andorrana, sinó en gran part del fet que en dues legislatures DA ha augmentat les cotitzacions de la CASS, ha saquejat de beneficis anualment FEDA i Andorra Telecom, ha instaurat l’IRPF o ha rebut regals inesperats gens menyspreables, com ara la venda dels euros andorrans.

I sobre les despeses, DA reduirà la partida d’inversions en més de 5,5 milions d’euros. Una disminució de més d’un 10% sobre la del 2018 que va ser de 49,4 milions. A més, DA augmentarà la partida de despeses de personal de l’Administració general i de la de Justícia en un 7,98% amb noves contractacions. L’administració ha esdevingut la seva gran oficina de col·locació. Paradoxalment, els funcionaris han de rebre les constants desqualificacions per part del Govern i són assenyalats com els grans causants dels problemes d’aquest país.

La política pressupostària de DA ha estat lamentable: gastar tot el que es té i encara més. I així durant 8 anys. El gran increment d’ingressos s’ha fet a costa de les esquenes dels ciutadans i s’hauria d’haver aprofitat d’una altra manera: es podria haver reduït deute o invertir en infraestructures que aportessin valor afegit o fer inversions per diversificar la nostra economia o apuntalar el nostre sistema sanitari i de pensions o millorar la imatge internacional d’Andorra o resoldre problemes gravíssims com el de l’habitatge... DA ha demostrat que no en són capaços, per això els ciutadans haurien d’apostar per altres opcions. Ens juguem el futur del país.