Només va ser un petó

Només va ser un petó. És la veritat. El vídeo ho mostra clarament: ni dos ni tres, tan sols un. Un petó i res més que un petó, a més: no la va grapejar, no la va llepar, no li va fer cap abraçada… Només va ser un petó. I no la va violar. Ni li va pegar. Ni la va matar. Això també és veritat. I demostrable.

D’altra banda, no n’hi ha per tant, se n’ha fet un gra massa. Primer perquè només va ser un petó. Després perquè molts ho veuen així, molts veuen que s’ha tornat a treure un petó de polleguera, com sempre. I per últim, perquè això s’ha fet tota la vida (això també és absolutament cert i demostrable) i no passava res.

I d’altra banda, va ser molt graciós. Ves perquè ho hauria fet el noi si no fos graciós. I després, si molta gent ho troba graciós, no poden estar equivocats, com a mínim tenen una part de la raó.

Tot això que he escrit fins ara és veritat, no hi veieu ironia. És veritat. I aquest és el problema. Només va ser un petó. Cert. No la va violar. Cert. No n’hi ha per tant. Cert. Va ser graciós. Cert. I tota la resta, igual. És veritat perquè entre tots hem permès que ho sigui. És veritat perquè ens hem conformat que les idees s’“argumentin”, sense exigir que s’argumentin bé. És veritat perquè si ens posem a parlar de fal·làcies argumentatives ens semblarà a tots avorridíssim i una mostra de pedanteria o de superioritat moral. És veritat perquè hem acabat acceptant qualsevol afirmació com a argument vàlid. És veritat perquè som tan superguais i ens agrada tan poc el conflicte que donem per bons tots els punts de vista. És veritat perquè el nostre grau de tolerància a la manipulació de la realitat és absolut. És veritat perquè hem acceptat un estatut precari per a la veritat. És veritat perquè tot és veritat, tot és “la meva veritat” o “la teva veritat”. És veritat perquè ens hem cregut que tot és subjectivitat, perquè ens mirem el món des del jo, l’ara i l’aquí, des de l’anècdota, sense preocupar-nos per com el veuen els altres, sense una visió de conjunt, sense una visió estructural. I sí, en un món així, tot és veritat, fins i tot afirmacions (em nego a parlar d’arguments) que no s’aguanten per enlloc com que només va ser un petó, que no n’hi ha per tant o que va ser graciós. I ara expliqueu-li això a un trol…