Protagonisme versus responsabilitat

Ja no sorprèn llegir a la premsa notícies relacionades amb Montserrat Gil, en aquest cas com a exministra de Salut i expresidenta del SAAS. S’ha posat en evidència que aquesta dualitat de funcions atorga un protagonisme que no sempre s’acompanya de la responsabilitat suficient, quan les coses es compliquen. El Tribunal de Comptes constata irregularitats en l’externalització de les ambulàncies, tema abastament conegut des de fa anys i, finalment, el PS posa fil a l’agulla i porta el tema a la Batllia. A Gil se li demanen explicacions com a responsable del SAAS i del ministeri de Salut, però ella respon que es tracta d’una decisió col·legiada de tot el Govern.

Les relacions entre SAAS i ministeri de Salut no sempre són fàcils. El SAAS és una poderosa institució, còpia de les estructures sanitàries catalanes, i de fet, quan un ministre de Salut visita l’hospital va a casa aliena. No obstant això, un mèrit del SAAS és acaparar les primeres planes d’alguns diaris impresos i digitals i el del Govern, amb mentalitat patriarcal, nomenar, en la dar­rera dècada, unes ministres de baix perfil amb l’esperança que, possiblement per ser dones, compensessin amb docilitat la manca de competència.

En una comunitat petita com la nostra és fàcil visua- litzar anomalies que no es denuncien per por a les repre-sàlies i repercuteixen ne­gativament en la vida i la salut de la majoria social. La història està plena d’exemples d’irregularitats i els poders fàctics són els que determinen les regles i atorguen els premis o els càstigs. A manca de dades més recents, les enquestes del CRES de fa vuit anys, destacaven que per al 47% de la població la corrupció era un problema, valor de resposta similar a la dels països nòrdics, mentre que a la mitjana dels països de la UE era d’un 78%, encapçalant la llista els països d’Europa del sud que gairebé fregaven el 90%. El CRES identificava corrupció amb actes com suborns, abusos de poder i amiguisme per part de les administracions. Anys enrere hauria estat impensable que un membre de l’executiu s’hagués vist implicat en un afer en què el negoci s’acompanya d’un ús poc ètic dels cabals públics. Cal demanar-se quina seria la resposta dels ciutadans al respecte, a data d’avui, vist el que ha publicat la premsa els dar­rers temps.