De les males idees i els pretextos falsos

Feia tot just uns dies llegia un article d’opinió del prestigiós economista nord-americà Paul Krugman titulat Un partit definit per les seves mentides. En ell, el professor i també columnista a diaris com ara The New York Times, analitzava amb la seva habitual lucidesa la campanya electoral que estava fent el Partit Republicà, impulsada principalment pel president Trump.

Krugman no es mossegava la llengua i era molt i molt crític amb la forma de fer de la formació que ara lidera el polèmic empresari. Deia de forma clara que la seva campanya estava basada en “mentides” i els acusava de vendre “idees dolentes” –i especialment negatives per a determinats col·lectius– abanderant-les a més a més amb “pretextos falsos” per eludir els veritables debats i únicament generar confusió.

Llegint Krugman, em van venir al cap dos pensaments: un la d’aquells –a vegades veïns, amics, familiars...– que alguna vegada ens han explicat alguna cosa d’una manera que en llenguatge col·loquial diríem que no ens “quadra massa” perquè ens sembla intuir que les seves explicacions, que els seus pretextos, no acaben d’encaixar massa amb els fets reals. Diria que tots ens hi hem trobat, i és una situació força incòmoda.

La segona idea que em va venir al cap va ser amb algunes decisions que està prenent el govern de DA. En analitzar i començar a estudiar alguns dels textos a tràmit parlamentari ens trobem amb aquesta sensació que alguna cosa grinyola, que hi ha explicacions que no s’aguanten massa i que la raó o les raons de fons del text no són en realitat les que s’estan explicant. És el cas, per parlar d’un exemple ben recent i actual, de la modificació de la legislació dels col·legis professionals i de les autoritzacions per exercir a casa nostra. Ho és també el de la llei de Funció Pública, que disfressen de modernització de l’administració quan els veritables objectius són ben diferents, com ara la precarització del treball públic i l’eliminació de la figura del funcionari i la conseqüent fragilització i pèrdua d’independència de l’administració.

No sé vostès, però a mi els pretextos falsos em generen dubtes, i sobretot fan que no me’n refiï.