Foc i lloc
Removent la consciència
Dijous passat es va commemorar els 10 anys de l’Agència de Notícies Andorrana
Els vull felicitar per la tasca desenvolupada durant aquests 10 anys en pro d’un treball periodístic d’informació responsable i veraç.
L’acte commemoratiu es va emmarcar en una conferència a càrrec del periodista i corresponsal de guerra Antonio Pampliega anomenada Els ulls de la guerra.
L’Antonio Pampliega va ser segrestat per Al-Qaeda durant 299 dies a Síria, i també ha viscut i relatat la situació de guerres a d’altres indrets com el Congo, Sudan o Ucraïna, entre d’altres.
Les imatges i vídeos que ens va mostrar em van fer plorar, em resultava difícil contenir les llàgrimes, i estic segura que a tots els presents els va passar el mateix.
La cruesa era inimaginable, veure aquestes realitats, no tant llunyanes, que afectaven de forma indiscriminada nens, dones, vells, homes, ens va colpir a tots enormement. Ens va presentar la vida a Síria, i també a d’altres indrets del mon, on la mort pren protagonisme en la seva forma més sagnant i cruel, i aquesta es convertia en una tortura que es repetia cada dia. Zones de guerra on els drets humans tant preuats per uns, es converteixen en la mateixa sorra del desert que els envolta, perdent la dignitat com a persones, inclús en la pròpia mort.
Durant aquella estona, pensava en dos coses principalment. Una era les dos famílies refugiades sirianes que han arribat a Andorra, i l’esforç que hem de fer com a societat acollidora per ajudar-los a deixar aquest horror al darrere i que puguin tenir una oportunitat de vida envoltats de pau, perquè quan tot el que has vist a la teva vida es troba envoltat de violència, costa d’entendre que hi ha llocs, per sort, on es viu en pau.
La segona, l’Antonio es va referir que “el lloc on neixes determina les oportunitats que tens a la vida”. Vaig pensar en Andorra, en els nostres fills, en definitiva en tots nosaltres. Aquest petit país, segurament amb les seves imperfeccions i amb dificultats per a moltes persones, ens ofereix l’oportunitat d’una vida que segurament pot ser millor, però ens permet viure amb pau i no haver de patir situacions d’aquest extrem. I que quan veus aquestes imatges, valores molt més.
Em quedo amb una frase seva: “El món es canvia amb gent petita fent coses petites.”