Article sense tema

El divendres a la tarda acostumo a escriure l’article que tu, lector, llegeixes el diumenge. A vegades el llegeixes de dalt a baix i amb una mica de sort penses en el que hi havia sota les paraules. Potser perquè he tocat un tema que t’interessa o perquè t’he atrapat amb algun tripijoc d’escriptor i creies que l’article aniria cap a una altra banda però al final res, un bluf. Ho sento. Va a compte de les vegades que has passat de mi al primer paràgraf –on som ara– i m’has deixat amb la paraula a la boca i te n’has anat a veure què deia el Morell a la tribuna. Però continua, no et decebré. Has llegit el títol?

Doncs avui la cosa no arrenca. Al vespre acostumo a tenir l’article enllestit, tanco l’ordinador, faig el sopar, mirem una pel·li. Dissabte al matí repasso l’article i l’envio al Diari. Però avui no surt res. O sí. Idees en tinc però quan anoto com desenvolupar un possible tema, de seguida hi trobo inconvenients. Per exemple, hi ha un tema d’actualitat que m’agrada però és tan evident i a hores d’ara tan gastat que em fa mandra; o un altre tema que a mi sí que m’interessa però és força literari i segurament no interessarà gaire gent; també hi ha alguna idea que em roda pel cap provocant-me com una mosca collonera però sé que s’hi m’hi foto i dic el que penso, és probable que algú s’enfadi amb mi: tinc un amic que està convençut que això vol dir que vaig bé. Té raó. Però aquesta és la dura realitat de l’opinador de segona en un país on tots ens coneixem. Quines ganes de fer enfadar algú que després et pots trobar en una botiga, en una reunió o al cafè del poble. Voleu dir que soc l’únic que fa així?

També hi ha temes potents però sé que no tindré espai per desenvolupar-los. La dada són els 2.256 caràcters amb espais inclosos. No puc passar-me d’aquest límit. Normalment, he de retallar. Però avui no. Avui només m’he dedicat a descartar. En part, escriure és això: descartar idees, paràgrafs, frases. Una mica com viure: mentre fas camí, vas descartant les opcions que et planteja la vida. Siguem sincers, sovint no triem en positiu sinó que descartem opcions i una cosa porta a l’altra. Aquí acaba l’article: un article sense tema, on no he dit res. Però voleu dir que soc l’únic que parla per a no dir res? Ja està, 2256 caràcters.