Sortir de la xarxa

Fa dies que hi dono tombs. Com fer front a la contaminació de l’opinió pública, com protegir-se de la informació tòxica, com lluitar contra els trols i els bots, no solament com a higiene mental, que també, sinó per evitar que es formin patrons de comportament que ens duguin a actuar d’una manera determinada. Valira amunt i Valira avall o entre el Besòs i el Llobregat o entre el Lozoya, el Jarama i el Manzanares o al costat del Potomac... Com descobrir l’eterna i ara subtil manipulació i propaganda que ens pertorba, ens distreu i ens enga­nya. Com anar més enllà de les ombres i aparences, presents a les pantalles de les nostres cavernes. Com distingir entre fet i ficció, entre veritat i falsedat en el nostre interconnectadíssim món d’avui quan, a més, els experts del MIT diuen que les fake news tenen un 70% més de probabilitats de ser retuitejades que les notícies fiables, especialment si són de contingut polític.

Plató aconsellava sortir de la caverna i exercir la raó per descobrir la veritat. Ras i curt, desconnectar-se de les xarxes socials. No entrar-hi, sortir-ne, donar-se’n de baixa, si és possible. Fer cas i considerar la lectura política del pensament de Sunzi. El filòsof i general xinès Sunzi, expert en estratègia, probablement contemporani de Plató, en el llibret L’Art de la guerra ja va establir que l’objectiu de la guerra –per tant, també de la virtual– és el control social: “La millor victòria és vèncer sense combatre.”

Ens hem d’atrevir i ser capaços de pensar i decidir per nosaltres mateixos. De veure com la veritat continua sent desacreditada pels poderosos, capaços de manipular-la per defensar els seus interessos. Des de sempre. Per això em satisfà que torni la filosofia a secundària i a batxillerat. Ajuda i molt. És una disciplina imprescindible per al pensament crític, l’argumentació i el debat. No hem d’estudiar solament per desenvolupar habilitats per a ser competents en el mercat de treball. La filosofia és una consciència crítica al llarg de la història, dissenya marcs de sentit i fa possible una reflexió crítica sobre el món i sobre la paraula. Amb un objectiu: construir una societat reflexiva, oberta, pluralista i al·lèrgica a l’engany i la falsedat.