Foc i lloc
La tasca ingent del Pere
Era un personatge –encara que se’l conegui pel seu vessant arqueològic– avançat als seus temps
Dijous passat es va complir l’aniversari de la mort del Pere Canturri: exponent, com poques altres persones de la seva generació, del compromís amb la cultura i les institucions del nostre país.
La seva vocació antropològica, com a historiador i també com a polític, el van convertir en un dels grans investigadors del país, i el seu llegat és indiscutible. La mostra d’això és l’acte que aquesta setmana va tenir lloc a l’hostal Calones, casa de la qual era fill, durant el qual es va presentar el llibre Miscel·lània de Pere Canturri.
Escoltant les paraules de les personalitats vinculades a la cultura que hi van intervenir no vaig poder evitar recordar el seu caràcter entusiasta i un dels trets que el caracteritzaven: era un enamorat del seu país.
Va ser ell qui a través de la seva passió va debutar en la gran tasca d’investigar, descobrir i sobretot endreçar els elements patrimonials del país. Ell va crear els Serveis d’Arqueologia del Consell General, el departament de patrimoni artístic.
Va liderar projectes de restauració dels monuments més emblemàtics del país
La seva generositat i esforç van ser constants en la seva activitat, pública i privada, que sovint es confonien, d’aquí que se’l conegués col·loquialment pel Peret dels ossos. Era una persona peculiar, el recordo amb el seu posat capcot i mirada intensa i fixa que deixava aparèixer una ment en activitat constant. Tenia sempre propostes diferents, innovadores, encarades a anar més enllà del dia a dia. Recordo especialment, quan jo tenia poc més de deu anys, que va recollir un grup familiar d’artistes de carrer i els va oferir plat i llit gratuïtament a l’hostal Calones. En retorn, aquells artistes ens van fer gaudir d’un espectacle que vàrem presenciar a la plaça de la Consòrcia, davant de l’hostal, la gent del barri –els nens, a primera línia–. Vista la mirada del Pere, no sé si el va fer més feliç veure l’espectacle o contemplar les nostres cares meravellades.
Era un personatge –encara que se’l conegui pel seu vessant arqueològic– avançat als seus temps.