Més enllà de la ficció: la realitat

A casa nostra, aviat començarà la temporada d’esquí, amb el desig compartit per tothom que la meteorologia acompanyi i permeti oferir als visitants i turistes unes pistes d’excel·lència. Al contrari, per als nostres veïns del nord, s’acaba la temporada. No la d’esquí, per descomptat, sinó la dels premis literaris. És sobradament conegut que França destaca com un país amb un nombre espectacular de premis, a diferència d’altres que organitzen no gaire més que dos o tres certàmens l’any. Fins i tot, alguns comentaristes afirmen que, més enllà de la vintena de premis nacionals, els innombrables jurats gals n’atorgarien uns 2.000.

Enguany, si ens referim als que tenen més repercussió mediàtica i editorial, podrem constatar com la majoria queden inspirats per l’actualitat recent. Així, el lector que voldria completar la seva biblioteca amb les obres premiades encetaria una deambulació que el portaria des de l’atemptat del novembre del 2015 al local de Charlie Hebdo fins a l’hivern del 1978, a Anglaterra, en companyia de la joventut d’aquest país, poc abans de l’ar­ribada al poder de la conservadora Margaret Thatcher, propiciada paradoxalment per l’actitud inflexible d’alguns sindicats que van pregonar el bloqueig total del Regne Unit. Durant aquest viatge immòbil, també tindrà l’oportunitat de constatar els efectes de la crisi de la siderúrgia a les regions de l’Est de França i els esforços dels joves que hi vivien per obrir-se cap a un futur que no sigui el que els punks de Sex Pistol definien com a “no future”. Poques obres defugen d’aquesta actualitat punyent, amb l’excepció remarcada i remarcable del llibre de David Diop dedicat a una descripció sorprenent i ferotge però real de la Primera Guerra Mundial. Tot i que li queda lligada, a aquesta actualitat, pel motiu que el premi que se li va atorgar per part dels alumnes de secundària ha estat anunciat en el mateix moment que se celebrava a París l’armistici de l’11 de novembre del 1918, en presència d’una seixantena de caps d’Estat.

Aquesta passejada literària ens confirma que lluny d’una obra de pura ficció, la literatura queda impregnada per la més crua i dura realitat. D’aquí la seva importància.