La línia B

Imagineu una escola. Una escola de dues línies. La línia dels A i la línia dels B (1r A i 1r B, 2n A i 2n B, etc.). Dues línies des de maternal fins al batxillerat. Imagineu ara que la línia a què assignin els vostres fills marcarà considerablement el seu futur i que –excepte en molt comptades excepcions que, a més, comportaran un estigma– l’assignació és per a tota la resta de l’escolaritat (cap B podrà passar a A). Imagineu ara que, d’ençà que l’escola existeix, la línia B acumula el 99% dels casos d’assetjament escolar. Imagineu que cada any, sense excepció, un nen de B mor a mans d’un nen d’A. Imagineu també que, per una decisió que pretenen fer passar per natural, l’escola decideix que durant les jornades d’orientació i també durant les jornades de revisió abans de les proves finals, aquelles en què els alumnes es juguen una bona part del seu futur, els alumnes de la línia B hauran d’escombrar i fregar l’escola, cuinar per a tota la comunitat escolar i tenir cura dels germans petits dels alumnes d’A perquè els alumnes d’A puguin concentrar-se a triar carrera i a estudiar a la biblioteca sense que res no els destorbi. Imagineu, finalment, que si malgrat tot, algú de B se’n surt i aconsegueix rivalitzar en resultats amb algú d’A, el criteri principal per decidir a qui seleccionen sigui, en primer lloc, l’adscripció a la línia A o a la línia B de la seva escola. I posats a imaginar, imagineu que als de la línia B els recordin en tot moment que són de la línia B, que els de la línia A actuïn constantment de portaveus dels de la línia B i que els de la línia A i la direcció de l’escola (formada, òbviament, per exalumnes de la línia A) reaccionin a qualsevol queixa dels de la línia B argumentant que fa quatre anys, un alumne d’A també va patir assetjament (l’1% que ens faltava). Imagineu ara que sou els pares d’un alumne de B. Què faríeu? O si voleu, imagineu que sou d’Escaldes i que, pel sol fet de ser-ho (i sense poder deixar de ser-ho), cobreu un 25% menys que els vostres col·legues d’Andorra la Vella. O que sou de la Vall d’Orient i, pel sol fet de ser-ho (i sense poder deixar de ser-ho), teniu un risc molt més elevat de ser agredit sexualment, violat i assassinat. Què faríeu, què reclamaríeu si fóssiu de la meitat que no toca. Què faríeu si fóssiu dona?