El cost dels bombers (i dels serveis públics)

Fa uns dies sortia publicada una informació en què es feia esment que el “cost” del cos de bombers era de 8 milions d’euros. La notícia es completava dient que el del cos de policia era de 15 milions. Unes dades que suposo es van presentar amb intenció d’espantar o de provocar algun tipus de reacció negativa en el lector/ciutadà però que, convindran amb mi, presentades així, de forma bruta i sense ràtios per habitant, percentatges o d’altres elements de referència, manquen de tot sentit.

No parlaré avui, per manca d’espai, de ràtios de policies i bombers, i altres dades comparables que, per la informació de la qual disposo, estan dins de paràmetres normals i, fins i tot, baixos si realment ens creiem que la seguretat i la protecció civil són valors bàsics de la nostra societat dels quals no volem prescindir ni deixar de gaudir. Però vull anar una mica més enllà.

La notícia en qüestió es va presentar de la mateixa manera demagògica que en altres ocasions però aquest cop a més, al meu entendre, en un moment especialment inoportú per al defensor de la tesi que entenc pretenia el redactor: que hi ha massa bombers o que cobren massa. I el mateix, suposo, per a la policia. Això sense tenir en compte les retallades que impliquen les lleis específques de tots dos cosos aprovades per DA durant la legislatura.

Moment inoportú perquè feia uns dies que s’havia produït l’incendi als Serradells. Quants diners va estalviar la ràpida i eficaç acció dels nostres cossos? Quants milions se salven cada any amb les seves actuacions? I encara més enllà, quant val la protecció i la seguretat de la qual van gaudir totes les persones que eren a la zona? Que demanin als pares dels nens i nenes de l’escola bressol si no els va satisfer la ràpida presència d’efectius en pocs minuts o si creuen que hi ha massa bombers al país.

Les desgràcies no avisen i disposar d’efectius suficients quan les circumstàncies ho demanen requereix un nombre important d’efectius, ben preparats, formats i equipats a tota hora. I ja acabo, hi ha sensacions que s’han de situar per damunt d’anàlisis exclusivament numèriques i reduccionistes. Quant val el fet de sentir-te protegit o de caminar tranquil pel carrer? No sé vostès, però jo no tinc ganes de deixar de gaudir-ne.