Foc i lloc
La força que fa canviar les coses
Cal reconèixer el valor de donar la cara per projectes alternatius al dominant
A Andorra hi ha molts ciutadans que no volen sortir en una foto en la qual hi hagi polítics d’un determinat color. Alguns tenen por que els puguin marcar políticament si apareixen sota un mateix enquadrament que un candidat específic. Hi ha generada tanta por que a aquestes persones fins i tot els fa terror seguir alguns polítics i partits a les xarxes socials, no fos cas.
Però també hi ha l’extrem contrari. Hi ha aquell que precisament es vol fer la foto amb el polític per tal que no hi hagi cap dubte del costat de qui està. Generalment aquest polític que forma part de la selfie coincideix amb algú que té alguna capsa de galetes. Aquests, si per diverses raons no poden aconseguir fer-se la foto, demostren la seva devoció fent centenars de m’agrada i comentaris elogiosos ben dirigits a les xarxes socials.
Aquesta sensació que tenim tots és lamentable. Seria interessant que alguna vegada algú fes un estudi científic de per què la tenim i quines accions la provoquen. Tot i viure en democràcia, a vegades sembla que estem sota el control d’una dictadura.
Per això són d’admirar aquelles persones que fan un pas endavant i es presenten com a candidates amb forces polítiques que tradicionalment no són les que controlen les institucions d’aquest país. També són d’admirar tots aquells que fora de les formacions que es consideren guanyadores de manera altruista es dediquen a construir un projecte de país. Acumulen hores de reunions i de treball col·lectiu sense demanar res a canvi, sense percebre cap salari, sense demanar cap compensació futura. Treballen fora del seu horari laboral per impulsar un projecte comú sense tenir la certesa que el seu serà el guanyador. Ho fan simplement perquè creuen que es poden fer les coses de manera diferent i millor i que pot ser el model elegit majoritàriament per la ciutadania.
Però a aquestes ciutadanes i ciutadans que fan un pas endavant d’acord amb la seva ideologia i es converteixen en candidates i candidats sense tenir por a represàlies, se’ls ha de reconèixer el valor de donar la cara. Se’ls ha de valorar el fet de defensar públicament un projecte que va a contracorrent del poder establert.
Aquesta és la força que fa canviar les coses.