2018-2019

Cap d’any. Moment de balanços. Balanços globals (la setmana vinent, l’any vinent) i personals (avui). En l’àmbit professional i en l’arena pública, el meu 2018 ha anat extraordinàriament bé. A la feina, projectes que m’engresquen, projectes grans i rellevants que em posen al límit, que em testen, que em repten, que em fan sentir que aporto alguna cosa, que em diverteixen i em permeten aprendre cada dia, dubtar, compartir equip amb professionals de molta vàlua. I fora de la feina principal, mil coses més. Tornar a donar classes de manera regular, sobre una disciplina apassionant, amb un grup que m’ha ajudat a créixer. I continuar rebent classes, continuar aprenent un munt de coses de les profes, de les compa­nyes, de tants llibres interessants, dels que habiteu amablement les xarxes, dels amics, de les meves filles… Poder, per fi, iniciar-me en la recerca, amb temes menors de moment, però amb projectes compromesos pels propers anys que m’engresquen d’allò més. Quanta recerca que encara manca per fer a casa nostra… També ha estat un any en què han esclatat les demandes d’assessorament en les poques tecles que toco: amics, desconeguts, mitjans, institucions que et fan saber que et valoren i que et demanen un cop de mà. No deixa de sorprendre’m (principalment perquè em costa adonar-me que m’he fet gran). I el millor de tot: el 2018 ha estat l’any en què he continuat escrivint i en què m’he permès somiar en altres llenguatges artístics… I tot plegat, sense renunciar a una sola gota del meu projecte principal, que el tinc a casa. I sabeu què, que malgrat tot no sé si ha pagat la pena. Que malgrat aquest recull de petites victòries tan car­regoses que encara no sé per què accepto desplegar-les aquí, acabo l’any esgotat de mi mateix, fart de mi mateix, amb ganes de perdre’m de vista una bona temporada. I llavors, la pregunta: com s’ho fan els altres? I del balanç a la prospectiva. Començarem l’any amb unes eleccions a l’horitzó i (porra) amb tot un seguit de candidats encantats de conèixer-se a si mateixos, expressant zero dubtes, negant qualsevol escletxa i jo, senzillament, o no m’ho crec o m’horroritza que ens pugui governar algú així. Ja us avanço que el primer candidat que em demostri dubtes serà qui obtindrà el meu vot.