Això és un amic

M’has vist fer tota mena de ximpleries. Segons el moment i l’estat d’ànim, en deies ruqueries, condescendent, però si t’agafava amb el peu canviat, pensaves que eren veritables imbecil·litats. En tot cas, has d’acceptar que en general et fotien gràcia. Et fascinava que encara fos capaç de sorprendre’t, malgrat que eres una de les persones que em coneixia més bé. I d’aquells anys esbojarrats i la meva època més gamberra, tot i alguna enganxada forta, tu eres dels pocs que realment m’entenien. Ja ho veies, ja, que jo necessitava camp per córrer i que no acceptava fàcilment que em diguessin per on havia de passar. Crec que això era el que més t’agradava. Segurament perquè t’hi senties identificat. Hem treballat junts moltes vegades. Junts i sols. T’adonaves que per a certes coses soc un desastre absolut però no deies res. Això és un amic. Gràcies. Confiaves en mi –a vegades més que jo mateix– i tot i que mai vas creure necessari dir-ho, pensaves que, malgrat totes les meves tares personals, també tenia cops amagats. Ni tu t’ho creies que a la universitat em posessin aquelles notes.

Hem viatjat junts. Hem somiat junts. Ens agraden els cotxes i la velocitat. L’esquí i la velocitat. Les muntanyes i la necessitat d’anar-hi sense pressa. Els dos som paios d’ordre malgrat que la festa ens tira. No sé com, tinc la sensació que sempre ens hem fet costat. Això justament és el que vam veure l’un en els ulls de l’altre quan jo vaig tenir aquell accident. Quin ensurt, noi. Per poc no m’hi quedo. Els dos vam passar por en aquell moment (i en altres) però no en vam parlar. Aquesta ha estat sempre la nostra manera de funcionar: parlàvem de tot però del que era important, d’allò que ens unia i ens distanciava, mai no vam obrir boca. Hi havia una mena de pudor absurd. Tampoc mai ens hem demanat perdó. I com tots els bons amics, n’hem tingut motius. Simplement, quan ens emprenyàvem, ens evitàvem estratègicament i després d’un temps, ens creuàvem una mirada transparent i tot tornava a lloc. Que n’hem passat de coses, junts, tot aquest temps. Han caigut els anys. Et vas posar malalt. Et vas pansir de cop. I gairebé sense adonar-nos-en ha arribat un altre Nadal. I t’he trobat a faltar. Molt. Com cada any des que et vas morir, pare. Amic.