No t'enfadis, faig broma

Ha deixat de prendre les pastilles (ara només pren les de dormir) però segueix ensopit. K (podem anomenar-lo així) se sent decebut de la feina, la família, els amics, la vida en parella. El vitalisme d’abans ha deixat pas a la distímia. Quan pensa en el futur (en el de la seva vida petita i insignificant, en el de la societat o en el de l’espècie humana) es perd en la desesperança. Els humans som una plaga, mastega. Homo homini lupus, renega. El seu coach li diu que ha de buscar el gust en les petites coses del dia a dia (és a dir, conformar-se), que ha de ser més positiu (quina dèria), que ha de comprometre’s amb si mateix i implicar-se més en les coses (també a la feina). Que ha de buscar al seu interior la força per sobreposar-se, reptes que el motivin i no donar-se per vençut, que tot depèn de la seva actitud. K ha mirat endins, ha parat l’orella però només sent fred i silenci, com qui s’aboca a un avenc on només ressonen les gotes d’aigua que regalimen de les estalactites. I com que no hi troba res del que li demanen, ha acabat sentint-se mig idiota i mig culpable.

Tot això ho explica a un amic del poble dels pares. L’amic és pagès i caçador. K l’acompanya un diumenge de batuda. “Jo també vaig tenir una petita depre -li diu l’amic-. M’ho vaig fer passar anant més sovint a la casa de barrets, tu ja m’entens.” I davant la sorpresa i l’estupefacció de K, l’amic li fa un cop a l’espatlla, es posa riure i li pregunta què s’ha pensat. “No soc tan animal! No t’enfadis, que faig broma, home. Que dic més mentides que els capellans, jo! Vaig anar al psicòleg. Comme il faut. Però tu no et trenquis la closca. Tothom té dret a estar més apagat una temporada. Però no per això t’has de sentir culpable. El món és com és, la vida és dura i no en sortirem vius. Hi ha els que manen i després estem nosaltres, deixa’t estar de positivismes! Tu el que necessites és sortir a la munta-nya, fotre un bon dinar i una rebolcada de tant en tant”. Riuen. S’ajunten amb els altres caçadors a la cabana on estripen els porcs fers. Menja i beu com mai. A l’hora foscant torna a casa amb un espurneig al pou dels ulls. La seva dona li pica l’ullet i es tanquen a l’habitació. Al cap d’unes hores, exhaustos, s’adormen sense prendre les pastilles de dormir.