La davallada del sector comercial

Al Poble Andorrà de l’agost de 1995, els botiguers es queixaven que les vendes havien disminuït considerablement respecte de l’any anterior i estimaven la pèrdua entre un 30% i un 40%. Malgrat la sensació, el valor de les importacions d’aquell any augmentava un 5,6% i els assalariats del sector es mantenien sense variacions, prop de les vuit mil persones. En aquell moment les mesures proposades per col·laborar en el ressorgiment del sector comercial eren millorar l’atenció al client, la imatge del país, l’oferta d’activitats lúdiques i convertir els principals carrers comercials en zones per a vianants, fer preus més competitius, a més de proporcionar aparcament gratuït. Malgrat que algunes d’aquestes mesures han esdevingut realitat, el sector comercial continua descontent.

L’enquesta de conjuntura de la Cambra de Comerç del primer semestre de 2018 preveia per al segon semestre de l’any unes expectatives desfavorables per al sector comercial, les pitjors dels últims quatre anys: l’activitat comercial continuaria estancada, sense senyals de recuperació, i la marxa dels negocis es mantindria fluixa, amb volums de venda molt discrets. Tot i que aquest Nadal s’ha incrementat sensiblement l’afluència de visitants i el nombre d’esquiadors respecte a la temporada anterior, el sector comercial es lamenta que tant el pont de la Puríssima d’enguany com el Nadal han estat més fluixos que els de l’any passat. Encara que el web del departament d’Estadística no hagi posat a disposició la informació de 2018, el nombre d’establiments dedicats al comerç al detall s’ha mantingut estable en els dar­rers tres anys. Possiblement, quan es disposi de les dades de l’any, el balanç no serà tan pessimista.

Sovint, la realitat andor­rana resulta confusa per la dificultat de contrastar una informació estadística insuficient. Les reiterades queixes històriques del sector comercial recorden el dia de la marmota. El got es pot veure mig buit o mig ple i davant la manca d’informació prenen força les interpretacions subjectives que impregnen la política econòmica; és difícil saber si es tracta de manca de rigor intencionada, de por que si es diu que va bé augmentin els impostos o d’arguments per justificar macroprojectes difícils d’entendre, com l’heliport i l’aeroport...