Foc i lloc
El Rei Baltasar
Més informació no vol dir més veritat
Enguany vaig canviar la carta als Reis a l’últim moment, tard, ja de matinada. Un bon amic em va avisar que el Rei Baltasar –precisament Baltasar, tal com van les coses– al final de la cavalcada, des del balcó de l’ajuntament d’Andoain (Guipúscoa), amb el micròfon a la mà, animat i excessivament xerraire, enmig de Gora Andoain a dreta i esquerra, ens havia donat la gran sorpresa trencant el secret de la màgica nit amb aquest espòiler: “Que sepáis que los padres son los Reyes...”
Ep!, vaig pensar. Davant la patinada has de tornar a la infància. A Tírvia i a Esterri d’Àneu quan posaves al balcó una cistella amb taronges per als Reis i uns grapats de sal per als camells. Vaig, efectivament, refer la carta davant un Baltasar tan transparent... I els Mags em dugueren llibres. Saben el que vull i saben que, a casa, encara hi ha lloc on posar-los. En ressalto aquests cinc: la Història mundial de Catalunya, xocant mirada i perspectiva sobre el passat, dirigida per Borja de Riquer; El naufragio, una saludable crònica –la intrahistòria, en deia Unamuno– que la periodista Lola Garcia ha escrit des del moment que Artur Mas, tornant de la Moncloa, es torna independentista; Andorra entre las guerras, de l’estudiós Gerhard Lang, una nova, novíssima, lectura dels anys 1920-1940 de la nostra història; Per tenir casa cal guanyar la guerra, de Joan Margarit, el més gran poeta català viu, en el seu viatge existencial fins a la primera joventut. Experimentat en el Zeitgeist del moment, el Rei Baltasar em dugué personalment La sociedad de la transparencia, del pensador de moda, el filòsof alemany –sí, alemany– Byung-Chul Han. Directe i encertadíssim en aquests moments. El coneixia per la seva reflexió sobre el nostre cansament, rendiment i hiperactivitat... Creu, amb tota la raó, que transparència i veritat no són idèntiques, que la potent exigència de transparència indica precisament la fragilitat del fonament moral de la nostra societat, que el Big Brother, el Gran Germà de la novel·la 1984, d’Orwell, viu en els Big Data de les xarxes i fa de pastor a les granges de dades, als data farms de les comunitats digitals on ens van classificant i ens van munyint... Més informació no vol dir més veritat.