Merda!

Sembla provat que la nostra és una cultura escatològica. Ja de menuts trobem normal escalfar el pessebre amb la femta del bou i la vaca, fem cagar el tió i tenim delit pel caganer; ens fa feliços anar repetint en veu baixa una mena de lletania que tots ens inventem més o menys igual: “pet, caca, merda, cul”, i un dels primers acudits que aprenem és aquell d’un nen que, en un àpat familiar, diu que va a pixar i la mare el rectifica dient-li que, quan hi ha molta gent, ha de dir que va a fer pipí; el nen, és clar, en el següent àpat amb força gent diu que va a fer el pipí i quan la mare li ho aprova es gira sarcàsticament i li replica: “I de passada, cagaré.”

He pensat tot això en sentir dues sòmines a la tele dient pestes dels lavabos de bars i restaurants: que si no s’asseuen a la tassa perquè aneu a saber quina mena de malaltia podrien agafar, que si aquells lavabos es van rentar per última vegada abans de col·locar-los, que si no sé què més. Total, que si arriben a ser homes, se l’agafen amb paper de fumar! Però, a quina mena de locals va aquesta gent? Us ho dic de debò: si jo vaig al vàter d’un bar o restaurant i no està prou net per asseure-m’hi suposaré que la cuina està bruta igual i sortiré cames ajudeu-me abans de posar-me un mos a la boca!

I aquest sarau m’ha dut a un altre: a l’escàndol que algunes dones foten als homes perquè no abaixen la tapadora de l’excusat. Quina mania! La tapa s’havia de col·locar imperativament a la comuna, aquella cagadora de fusta amb un forat al mig que acumulava les matèries brutes al fons i que feia una pudor insuportable que s’havia d’intentar dissimular tapant el forat. Avui no té cap sentit, perquè, en teoria, ja ens preocupem de tenir can Felip ben net i sense empudegar, que el rei que li dona el malnom ja feia prou pudor.

Perquè, per molt que fem veure que tot fa olor de net, la realitat és la del rector de Vallfogona: “... la mà hermosa i blanca és molt fereós/ que al cul de sa senyora haja arribat;/ d’aquest món lo cony millor se’l veu pixar,/ està a dos dits del cul, habita i mora,/ del trassero polit ix merda pura/ que, a la bellesa, fea sol deixar:/ est és lo muladar que us enamora?/ Jo me cago en l’amor i en sa hermosura!”