L'últim metro: destinació Pas de la Casa

L’anècdota ha entrat a la història política francesa. Inter­rogat per un periodista, uns anys abans de l’elecció presidencial, Nicolas Sarkozy reconeixia que, quan s’afaitava, pensava en la seva candidatura a aquests comicis. Com és sabut, el seu somni ha esdevingut realitat. Per la meva part, quan m’afaito, evidentment no somio en cap candidatura, sinó que em limito a escoltar algunes emissores de ràdio, i, entre altres, France Inter, difosa des de París. Sorprenentment, fa poc, els locutors d’aquesta estació varen esmentar Andorra, cosa que no sol passar freqüentment. Per una vegada, no era per parlar de contraban de tabac, sinó per informar sobre un projecte de metro, que uniria Porta i el Pas de la Casa. D’immediat, em vaig recordar del metro aeri, impulsat per un precedent Govern i que havia quedat en un no-res, tenint en compte el seu cost i les dificultats tècniques que comportava. Respecte a la nova proposta, la previsió pressupostària no semblava, a primera anàlisi, exagerada. S’esmentava l’import de cent cinquanta milions d’euros, suma que podria ser assumible. Els requisits tècnics també semblava que es puguin aconseguir. Ara bé, tot i això, s’hauria de convèncer l’Estat veí de col·laborar, atès que la part majoritària del trajecte es desenvolupa en el seu ter­ritori. Varis mitjans del país varen comentar aquesta notícia, fent valdre l’interès de l’alcalde de Porta, però també de les Cambres de Comerç de Perpinyà i d’Andor­ra. Val a dir que, si mai es realitzava, representaria el principi d’una obertura cap a la Cerdanya que l’amic Antoni Pol Solé defensa des de fa anys. I per què no afegir que aquesta nova via facilitaria l’enlairament de l’aeroport internacional que defensa la Cambra de Comerç, i que s’hauria de situar cap a Grau Roig. Així, els veïns de la Cerdanya podrien utilitzar aquesta infraestructura, i no es veurien obligats a desplaçar-se cap a Barcelona, Tolosa o Perpinyà.

Ara bé, quan m’he acabat d’afaitar, m’he adonat que tots els desitjos no es poden realitzar i que alguns queden com a somnis, sense la possibilitat de fer-los efectius. Com ja vaig poder escriure fa uns anys en altres circumstàncies, és més fàcil fer volar coloms que avions o metro!