Democràcia i exemplaritat

La setmana passada Javier Gomá, filòsof i escriptor de moda en l’àmbit del nou pensament espanyol, va tancar el Cicle de Conferències sobre la Democràcia que el Consell General ha dut a terme amb motiu del 25è aniversari de la Constitució. Tot un encert reflexionar sobre els desafiaments de la democràcia. Javier Gomá s’ha convertit, amb tot mereixement, en una prominent figura del panorama intel·lectual. El seu pensament l’ha reunit en la recopilació Tetralogía de la ejemplaridad, un llarg projecte filosòfic editat en quatre volums entre el 2003 i el 2013. També ha reunit a Filosofía mundana els escrits –els microensayos– publicats a El País i a La Vanguardia. Té altres publicacions. Escriu bé, clar, brillant, dona gust. Va arribar a Andorra el dia de la nevada. És audaç, ignorant d’aquell criteri de ma padrina –alhora una paradoxa verbal– quan deia: “On hi ha neu no hi aneu.”

El segon llibre d’aquest pla unitari que és la Tetralogía, amb el títol Ejemplaridad pública, li donà el reconeixement i l’èxit. Gomá proposa en aquest assaig –molt oportú– l’ideal de l’exemplaritat com a principi organitzador i obligat de la democràcia en l’actual crisi política, que és moral. Una filosofia política quan s’han perdut els instruments històrics de socialització sense haver-ne trobat encara els seus substituts. A partir de la ingenuïtat com a mètode filosòfic (La ingenuidad aprendida, un altre assaig seu) reclama l’exemplaritat per a reformar la vida. Afirma que la democràcia ha de tenir un relat comú que actuï com a ciment social, un ideal que sigui una proposta de perfecció, una nova paideia. Com superar la transgressió quan avui la qüestió ja no és ser lliure, sinó ser lliure junts. La llei de la polis ordena aspectes de la convivència però ella sola no pot assegurar una convivència ben ordenada. Tots som exemple per a tots, tots causem un impacte en els altres. Som, alhora, mestres i deixebles en una xarxa d’influències mútues. L’exemplaritat és sempre pública i igualitària, sempre produeix beneficis o perjudicis als altres. En un mot, la vida mai no és indiferent per a cadascú de nos­altres ni per a la viabilitat de la democràcia. Llegiu-lo, o escolteu-lo a Internet. Un plaer. Un luxe.