Foc i lloc
El metge referent
Dijous es va aprovar la modificació legislativa sobre el finançament de la figura del metge referent.
Les mesures adoptades en la reforma sanitària per assegurar la sostenibilitat del sistema sanitari es troben centrades en tres eixos principals, el desplegament de la Història Clínica Compartida, la implantació de la figura del metge referent i la incorporació de les guies de pràctica clínica. La proposta de la via integrada planteja dos formes de reemborsament, un per als usuaris que segueix la proposta i un altre per als que no la segueix. La via integrada és l’evolució del projecte del metge referent que es va començar a treballar en governs anteriors, i que determina i regula l’accés al sistema sanitari per afavorir l’ús ordenat del sistema, i situa l’atenció primària com la porta d’entrada al sistema. L’evidència ens diu que un sistema eficient passa per una atenció primària de qualitat.
Amb aquest model d’accés, el metge referent ha de poder atendre la majoria dels processos mèdics, urgents i no urgents, des de la proximitat, derivar a l’especialista quan consideri que cal o els protocols ho indiquin, coordinar l’atenció de l’usuari amb la resta de professionals, i ser el responsable de centralitzar la informació continguda a la història clínica compartida. Cal destacar com l’augment de l’envelliment de la població ha condicionat de forma important els diferents sistemes sanitaris per adaptar-los a la nova realitat.
Els reptes actuals relacionats sobretot amb la cronicitat, i també amb la sostenibilitat i eficiència del sistema, exigeixen assegurar la continuïtat assistencial i ser el professional mèdic que, conjuntament amb infermeria de primària, coordini tota l’atenció sanitària.
Era imprescindible modificar els articles de la llei de la CASS que es refereixen al reemborsament de les prestacions i així poder donar seguretat jurídica.
Ara tenim la necessitat de seguir la reforma plantejada iniciada fa molts anys. Potser genera incertesa, ho entenc, però és una molt bona oportunitat per afrontar aquest repte tant important de conservar la nostra sanitat pública de qualitat que tants esforços ha costat tenir, i que ens situa en uns nivells de reconeixement molt alts a nivell internacional i ens permetrà establir una estratègia per actuar sobre l’envelliment de la població.