Previsió del temps i previsió econòmica

Durant el mes de gener passat, la Universitat París-Dauphine, per celebrar el 50è aniversari, va organitzar el col·loqui Teoria econòmica: reptes per als 50 pròxims anys. L’objectiu d’aquest seminari era analitzar les millores a aportar a la recerca econòmica, i així articular unes eines de previsió que siguin fiables.

Durant l’acte d’obertura, la professora Helena Rey va recordar una anècdota que posa en relleu la dificultat per als economistes d’anticipar els moviments erràtics que sacsegen el món de les finances. Així, rememorava com poques setmanes després de la fallida del banc Lehman Brothers, al principi de la crisi del 2008, la reina d’Anglaterra, que visitava en aquell moment la London Business School, va deixar sense veu els assistents amb una simple pregunta: “Per què ningú no ho havia previst?”

A París-Dauphine es va demanar a tres Premis Nobel, Lars Hansen i James Heckman, de la Universitat de Chicago, i al professor Deaton, de Princeton, si podien explicar per quin motiu els economistes s’equivoquen sempre. Tots tres, evidentment, davant d’aquesta provocació, van intentar defensar el seu paper, però també van explicar que l’activitat humana, en els diferents vessants, no és sempre racional i no s’emmarca del tot en les teories econòmiques. I van retreure que se’ls sol·licités per donar unes respostes senzilles a unes casuístiques complicades, que només es poden analitzar amb profunditat una vegada que han ocorregut. Així es ratifica que és molt difícil, sinó impossible, preveure el futur amb certa fiabilitat.

D’entre les respostes, la més divertida i il·lustrativa és la del professor Deaton en relació amb les previsions que se solen fer sobre la marxa dels mercats financers que, al seu parer, són “intrínsecament imprevisibles”. Afirmació confirmada pel professor Heckman, que comparava les previsions dels economistes amb les dels meteoròlegs. És a dir, d’una fiabilitat que tots sabem que es troba sotmesa a uns esdeveniments sobre els quals ningú té el control. En resum, un seminari que ha evidenciat la imprevisibilitat del futur, que altres autors, com ara Nassim Taleb al llibre El cigne negre, ja havien enunciat.