Dia mundial de la ràdio

Avui se celebra arreu el World Radio Day, el Dia mundial de la ràdio, que la Conferència general de la Unesco establí l’any 2011, a partir d’una iniciativa d’Espanya. Es veu que tal dia com avui, l’any 1946, es posà en funcionament la Ràdio de les Nacions Unides. Enguany, sota el lema Diàleg, tolerància i pau, es vol promoure l’entesa i la ràdio com a plataforma per al debat democràtic. Molt encertat i oportú. Davant el perill que les xarxes socials i la fragmentació de la societat ens apletin en bombolles informatives, constituïdes solament per persones afins, la ràdio ofereix encara noves formes d’interacció i participació, ens informa, ens distreu i ens uneix encara en el diàleg i en la diversitat.

Andorra també s’uneix a aquesta celebració, una oportunitat més per recordar la seva pròpia vida. Quan aparegué la Ràdio de les Nacions Unides ja feia onze anys que l’andorrà Bonaventura Vila Ribes, de Sant Julià i veí de Barcelona, sogre d’Estanislau Puiggrós, propietari de Ràdio Badalona, havia demanat l’abril del 1935, en un doble full de paper de barba, al delegat permanent de la Mitra, l’autorització per crear una emissora de ràdio dins d’Andorra, d’acord amb la Conferència Europea de Radiodifusió de Lucerna del 1933. Quatre mesos més tard el Consell General li atorgà, per 30 anys, la instal·lació d’una ràdio. Així, el 19 d’agost del 1935 naixia la radiodifusió al Principat. Una història captivadora i apassionant. En vaig viure els seus últims anys. La història de la radiodifusió a Andorra és la història del seu segle XX, de totes les seves institucions i l’exacte mirall on es poden contemplar totes les relacions del Principat amb els Coprínceps, amb el Consell General i amb els estats veïns. D’aquell cop de gong sentimental de la meva infància “¡Aquí Radio Andorra, emisora del Principado de Andorra!” a les concessions dels anys seixanta i, d’aquestes, fins a la seva caducitat als anys vuitanta quan la UIT, el conflicte de llengües i els pactes econòmics van dur el tancament definitiu de Radio Andorra i de Sud Radio. Els anys vuitanta, anys de reforma de les institucions, aurora i prefaci de la Constitució del 1993, però aquesta és, no una altra, sinó –políticament– la mateixa història.