Foc i lloc
Paraules i fets en qüestió d'igualtat
DA no creu que les dones mereixin ocupar càrrecs de responsabilitat
Avui se celebra la darrera sessió de Consell General d’aquesta legislatura. Serà una nova oportunitat per posar en evidència una realitat habitual de DA: la diferència entre les paraules i els fets.
Em refereixo a un debat que viurem amb la llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació i, més concretament, si realment DA creu en la igualtat de gènere i que les dones mereixen ocupar càrrecs de responsabilitat, sigui a les administracions o entitats públiques o al sector privat. I la resposta, al meu entendre i pel que he pogut confirmar durant el treball d’aquest projecte legislatiu en comissió, no pot ser una altra que un no rotund. El patriarcat demòcrata i el menysteniment continu a l’equitat de gènere és del tot indiscutible, com mostren els fets.
Al llarg de la legislatura, des del Consell General hem votat el nomenament de fins a vuit persones per a càrrecs directius dins d’entitats públiques. Totes proposades per DA des de la seva majoria parlamentària. I tot ells, homes. Cap dona. Ni una.
Per mirar de corregir la situació, des del PS vam proposar via esmena a la llei d’igualtat afegir una disposició per establir la reserva de places per a dones “en els llocs directius” de les entitats i administracions públiques en “un mínim del trenta-tres per cent que es veurà incrementat gradualment fins com a mínim el quaranta-cinc per cent a final de l’any 2021”.
Aquesta esmena, en part, és fruit de l’experiència a la delegació a l’OSCE. Aquests darrers anys he participat en la sessió de gènere anual, on es comparteixen pràctiques en aquesta matèria. Hi ha una total coincidència en els països més avançats en equitat com ara el Canadà, Islàndia o Finlàndia, en què les quotes no només són la millor fórmula, sinó l’única, per assolir la igualtat de gènere de forma efectiva. A aquests estats l’objectiu es compleix a l’empara d’aquestes mesures.
La veritat és que no ens podíem ni imaginar que DA s’oposaria a l’esmena; no entra en la nostra percepció de la societat que el ministre candidat de tots donés instruccions als consellers que li donen suport de votar no a l’esmena. Això ens fa constatar un cop més que DA, per molt que s’ompli la boca parlant d’igualtat, en el fons menysté en la seva acció política tot sovint el gènere femení.