El camí continua

Finalitza una legislatura que arrencava amb l’afer BPA, una crisi que va posar contra les cordes no solament el nostre sistema financer, sinó l’estabilitat de tot el país, però que també ha demostrat la solidesa i capacitat de les nostres institucions i la seva gent, així com la voluntat inequívoca de la nostra societat de sobreposar-se als problemes. I ho hem fet amb nota. Una crisi que ha demostrat que el procés de transformació i homologació internacionals que vam iniciar ara fa 8 anys era el camí correcte i que, sense aquest, molt probablement no ens n’hauríem sortit. Allunyar-se d’això no és defensar la sobirania com defensen alguns, sinó posar-la en risc, i això ens ha de fer pensar en les decisions que prenguem de cara al futur. S’han tirat endavant les grans reformes que teníem pendents des de fa molt anys: redefinició del model de competències i transferències amb els comuns que consoliden el model institucional; reforma de la Funció Pública per afrontar amb garanties els reptes de futur; arrencada del nou model sanitari amb la Llei de drets i deures del pacient i la implantació del model del metge referent; establiment d’un nou model per a les relacions laborals per consolidar el dinamisme de la nostra economia, i encarar la negociació de l’Acord d’Associació amb la UE, tancant la lliure circulació de mercaderies amb una solució transitòria per al tabac de 30 anys, la transitòria més gran mai donada per la UE. Però també s’han tirat endavant moltes reformes claus per a la nostra societat: des de l’àmbit jurídic, l’econòmic, el social i l’educatiu; per als menors, per als discapacitats, per als autònoms, per als emprenedors, per a la defensa del nostre paisatge, per a la nostra biodiversitat, per a la mobilitat sostenible, per a la transició energètica..., i així, en cadascun dels àmbits de la nostra societat.

Però això no acaba aquí. El principal repte, ara, és traslladar el nou dinamisme econòmic al benestar del conjunt de la societat. Un benestar que, avui dia, va molt lligat a conceptes com la sostenibilitat, la qualitat ambiental o l’accessibilitat en un sentit ampli, però també a l’educació i a l’oferta formativa i cultural. En definitiva, anar cap a una societat que no deixi cap persona enrere i arrenquem amb unes bones bases per assolir-ho.