Foc i lloc
Mossegaires 'versus' ninotaires
En llegir la premsa, hi ha qui confon els collons amb els rosaris
Dimarts a primera hora busco al Diari l’acudit d’en Jordi Planellas. Davant la notícia que Stop Violències convoca una manifestació per al proper 8 de març (ep! apunteu-vos la data, que hi hem de ser!), una gran onada (com un tsunami) de mascles indignats s’abat sobre les dones per voler reclamar els seus drets. Somric, pensant en la ironia i el sarcasme que tenen els ninotaires, aquell punt de mala lluna que destil·len a l’hora de tractar qualsevol tema. Hores més tard, torno al Diari en versió electrònica i veig que hi ha dos comentaris a l’acudit que acusen Planellas de no ser un bon professional perquè no és imparcial. I penso que o jo no he entès mai res o que hi ha qui confon els collons amb el rosari i no distingeix, en llegir la premsa, entre un polític, un periodista, un ninotaire o un columnista d’opinió, la professió dels quals és completament diferent.
Vejam, agafem la mateixa notícia sobre la qual es basava la Planellada de dimarts. El periodista ha d’informar de la manera més imparcial possible: qui convoca, per a quin dia, a quina hora, on es farà, per què... El polític en parlarà segons la seva ideologia tot intentant que combreguem amb la seva tesi: si és contrari a la igualtat de sexes, ens voldrà vendre la moto que totes les dones som ànimes en pena que només ens queixem, i si pensa que homes i dones som iguals, voldrà convèncer els qui pensen diferent sobre el dret de les dones a ser considerades iguals als homes. El columnista d’opinió, com bé indica el seu nom, donarà la seva opinió sobre el tema, sense necessàriament intentar portar l’aigua al seu molí. I el ninotaire professional farà humor, es fotrà del mort i de qui el vetlla, espremerà el tema fins a treure’n tot el suc, i ho farà, és clar, des de la seva opinió, des del seu punt de vista.
Fa molts anys que vaig aprendre, potser equivocadament, que a les facultats de periodisme una de les primeres coses que s’ensenyaven als futurs periodistes era la següent: “Que un gos mossegui un home no és notícia; la notícia és que un home mossegui un gos.” Últimament, però, els teòrics del periodisme haurien d’estudiar si és notícia que els comentaristes anònims dels diaris mosseguin els col·laboradors.